… que el Nero es pengi a mitja gravació (un altre CD a prendre pel cul!!).
… la Nocilla a l’estiu fora de la nevera.
… la facilitat que tenien els paquets de tabac buits d’acumular-se al costat de la torre del pc.
… veure que el teclat i el ratolí inalàmbrics només serveixen per gastar milers de piles (tot i que són molt cucos, eh?).
… els cassettes sense caixa i les caixes sense cassette que pul·lulen pel cotxe.
… la facilitat que tenen els digi-packs de desgastar-se per les vores.
… els controls d’alcoholèmia.
… els gossos (tant els de cara d’estúpid perpètua com els massa cabrons).
… els cables.
… la platja, de dia i a l’estiu.
… la tirania dels gens.
… la llet (tan blanca ella i amb aquesta olor que mareja).
… acariciar un gat amb les mans suades.
… que s’acabi la tinta de la impressora.
… la pedanteria (si no és la pròpia).
… que m’emplenin l’habitació de trastos amb l’excusa que és molt gran.
… la pudor de tabac, especialment la de les burilles (ecs!) (i si ja ho deia quan fumava paquet i mig...)
… les carxofes, bledes i altra verdura innecessària.
…
que em llencessin la samarreta de Carcass quan encara li quedaven uns
quants anys de vida útil (amb el que em va costar de trobar!!).
… buscar aparcament.
… els túnels (em posen nerviós).
… la gent (entesa com a acumulació desordenada de persones).
… els crits.
… l’aigua (si mai aprenc a nedar potser canvio d’opinió).
… que els de Barcelona m’expliquin com he de parlar “correctament” (quins collons!).
… comprar-me un ordinador nou i que el primer joc que instal·li tingui requisits superiors (mereixen morir!!).
… la gelosia (senzillament no l’entenc).
… que em diguin insistentment el que he de fer (o que senzillament m’ho insinuïn “dissimuladament”).
… les religions.
… els anuncis de detergents (res neteja millor que un bidó de gasolina i un misto).
… els sentiments.
… que em prenguin per estúpid.
… que surti un llest i em corregeixi: “Es diu ‘No ho dubto pas’” (innecessària doble negació…!!).
… no recordar un nom.
… que em facin fotos (surto sempre fatal).
… que les “i’s” majúscules es confonguin amb les “l’s” minúscules.
… que truquin mentre estic a la dutxa.
… esperar com un imbècil davant del microones que s’escalfin els macarrons, la pizza o el que sigui.
… afaitar-me.
… les pantalles dels despertadors digitals a la nit.
… els llocs petits i tancats (no, si al final resultarà que a més de dislèxic seré claustrofòbic, ja veuràs).
… l’olor d’insecticida.
… deixar un llibre o un disc i després no recordar a qui (i qui sigui aprofitar-ho).
… que utilitzin la veu d’en Homer en anuncis.
… que algú que no té ni idea del que diu em vulgui fer callar discutint de temes que conec bé.
… comprar Donuts i una vegada oberts veure que estan secs.
… arribar al destí i veure que no puc parar el cotxe perquè he oblidat les claus del cotxe a casa (només em passava amb el BX).
… l’oblit.
… els fulls en blanc que no es volen o no es poden omplir.
… la manera com s’enganxa la roba a l’estiu.
… l’al·lèrgia que semblo tenir a tot.
… pintar parets.
… netejar l’habitació, el cotxe o els plats.
… posar gel al suc de fruita.
… que em deixin a soles amb qualsevol imbècil que no conec.
… que em deixin notes demanant coses.
…
pensar en anar a veure la posta de sol a la platja i recordar que aquí
les platges donen a l’est (i la cara de tonto que se’m va quedar).
… les k’s i la manera indiscriminada com s’utilitzen.
… doblegar les pàgines als llibres per marcar on estàs (sobretot si el llibre és meu i no sóc jo qui ho fa).
… posar-me un Pilot obert a la butxaca del darrere dels texans (i ja ho he fet... unes quantes vegades).
… anar llançat i que la porta per on vull passar no s’obri.
… anar a Barcelona en cotxe (sobretot si no és de matinada).
… passar per la vergonya de perdre’m a Vic, que només té un carrer.
…
que passejant pel casc antic de Lleida em diguin que per aquella zona
van trobar un indigent que portava mort quinze dies al mig del carrer,
i que poc després es pari una parella de locals i ens ofereixi sortir
d’allà dins del cotxe patrulla.
… cremar-me cuinant.
… buscar encenedor i només trobar-ne sense gas i/o pedra.
… els parellons a l’hivern.
… quedar-me encallat en un joc i no poder continuar.
… gravar els Simpsons (o el que sigui) i quan acaba veure que no he posat bé el canal del vídeo.
… que em portin, sense dir-m’ho, on no vull anar.
… repetir les coses (de veritat que ho odio, eh??).
… que es donin per suposades coses que no sé o no he pillat.
… posar gasolina.
… engegar la tele i veure només deficients mentals.
… que em xafardegin les meves coses.
…
els casaments, comunions i similars (sempre he desitjat, arribat el
dia, arribar un dia a casa i dir “Per cert, ahir em vaig casar”).
… els botons que no sé per què serveixen.
… la grisor (o irrellevància).
… la vergonya i sentit del ridícul, que em deixen poc marge de moviment i em priven de massa coses.
… que em diguin que hauria de fer esport.
… un paio que tot sovint se’m posa al costat al bar i xarrupa el tallat.
… els coberts de plàstic.
… les converses al tren amb gent que no té família i només va amb tren per poder avorrir algú.
… no poder resoldre convenientment la paradoxa de l’avi.
… els xats.
… posar els còmics en caixes de sabates.
… omplir el disc dur.
… les cremes (de qualsevol tipus).
… trepitjar un cargol.
… els radiadors.
… que els congeladors no tinguin un llum com el de les neveres.
… els forwards i que m’acribillin amb ells.
… els mitjons bruts.
… els bolígrafs i retoladors gastats.
… que la fusta dels llapis fregui amb el paper.
… les plaques gravades.
… les enciclopèdies.
… Bill Gates.
… que peguin un nen davant meu (i que els pares es comportin com imbècils, en general).
… el que hi ha darrere i sota els armaris.
… la resina.
… la “canción del verano” (si Déu existeix per què ho permet? Per què???!!!!).
… les persianes i el soroll que fan.
… la suor.
… les vespes (les motos, eh? No els insectes…).
… que la calor em fongui els cassettes del cotxe.
… la boxa.
…
les coses que giren ràpid (ventiladors, centrífugues, minipimers…) (em
fan una por horrible, sempre veig clarament com es desprenen de l’eix i
em seccionen els dits o se’m claven a l’estómac, i fa molta angúnia).
… que em deixin a mitges.
… que Windows m’informi que ha sofert un error greu i que ha de reiniciar.
… les teranyines i la manera fastigosa que tenen d’enganxar-se.
… la calor (odio tant l’estiu que arriba a posar-me de mala llet).
… les espelmes (massa gràcia no em fan, no, tot i que a vegades són útils).
… anar a qualsevol bar o botiga i que no em facin cas.
… oblidar les begudes al congelador i que quan les tregui siguin granissats.
…
que el CD-ROM intenti matar-me (va escupir un CD girant a gran
velocitat que quasi m’arrenca el cap) (la meva por a les coses que
giren és justificada).
… la llum vermella.
… els animals així en general.
… la condensació d’aigua a les coses fredes.
… els gelats que porten dos anys esperant algú que els compri.
… l’aigua amb gas quan porta tres dies oberta.
… no trobar al diccionari la paraula que busco (el llenguatge és massa limitat).
… que no em donin explicacions.
… la ignorància conscient.
… perdre la il·lusió.
… avorrir-me tenint un munt de coses per fer.
… les operacions.
… veure, de cop, tots els meus defectes (i no estar equivocat).
… l’olor de les tomateres, i passar-hi entremig.
… dormir (la més gran pèrdua de temps que existeix, per necessari que sigui).
… que em mirin amb cara rara quan dic que no tinc paper de fumar.
… les rastes.
… tallar, especialment pernil i síndries (semblant a la fòbia a les coses que giren).
… els dofins (tinc la teoria que no són de fiar, amaguen alguna cosa cruel).
… fer migdiada.
… les tertúlies.
… els telèfons públics.
… les tisores.
… la pols.
… no saber dir el més convenient quan més falta fa.
… els doblatges fets amb els peus (fins i tot, a vegades, amb el cul).
