… el pa amb Nocilla, amb la llesca central d’un pa de pagès de quilo acabat de fer (i sense crosta).
… llevar-me a les nou del matí i adonar-me que puc estar una hora més al llit.
… Homer.
… el pebrot vermell en una amanida, nedant en oli d’oliva i amb molta sal.
… fumar (què hi farem…) (ui, que vella és, aquesta llista...)
… el Cinexin (i que els pares no el regalin quan hom es fa gran).
… Banner & Flappy.
… el cafè (de totes les formes i colors).
… la ribopanosa i la seva triple activitat enzimàtica.
… el teclat i ratolí inalàmbrics, que permeten treballar i jugar des del llit.
… llegir a l’ombra d’un arbre a la ribera del Fluvià un dia fresquet d’estiu.
… imprimir i enquadernar els apunts passats durant tot el curs.
… anar a una marató de cinema i ser l’únic que no s’adorm.
… gravar un CD.
… les q’s sense u.
… el BX.
… saber.
… mantenir els calaixos tancats (estalvia haver-los d’ordenar).
… els merescuts noms del meu gat.
… acumular pel·lícules (en qualsevol format i ho mereixin o no).
… DCLXVI (To Ride, Shoot Straight & Speak The Truth), el millor disc de la història (o no, és igual…).
… un havà un parell de cops l’any.
… els petazetas.
… una dutxa llarga i calenta.
… la meva samarreta de Carcass.
… dir “me” i “te”, per incorrecte que sigui.
… la conversió de “ió so déu” en “iósódéu” (perdona’ns Àusias, o Ramon, qui fos dels dos, que mai ho recordo).
… els Donuts i altre menjar escombraries.
… aprendre coses noves.
… “Només hi ha dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana, i no estic del tot segur de la primera” (Albert Einstein).
... meravellar-me cada vegada que veig una planta o un insecte.
… que sembli que res m’importa.
… els sentiments.
… l’Spawn (sobretot la sèrie de 9 números “The Undead”, sensacional).
… provar noves patates de gustos estranys (me’n canso a la tercera bossa) (Boca Bits Pizza, us enyoro!!).
… el Trivial.
…
una bona sessió de cinema (poca gent, molt menjar, un bon sofà i moltes
hores per endavant… i quant temps fa que no en faig cap!).
… dir “pas ho dubto”.
… fer una cervesa amb els amics.
… les caixetes metàl·liques (tot i que mai sé què posar-hi i acaben sent cendrers… malaguanyades…).
… el msn.
… descobrir un bon grup de música.
… ser l’únic a qui li agrada una pel·lícula (però amb raó, eh??).
… un mail inesperat.
… els interruptors.
… “Waking Life” (la vam veure jo i tres més, en tot Girona).
… el meu traje (apa que no em va costar, trobar-lo).
… les cireres (fins que em passo i arriba el mal de panxa).
…
les típiques frases figuerenques (“Quan és de nit t’enfries el piè”,
“Les sares de xocolata fan venir mal de vientre” i “Dejadme hablar con
Mikhail Gorbačov”).
… el japonès.
… Magritte (i el surrealisme en general).
… que em diguin “topemono”.
… recordar els somnis.
… Rasca y Pica (tot i que a Espanya, no sé per què, els girin els noms).
… ser correspost.
… un llibre nou.
… un llibre antic.
… que el que faig bé se’m reconegui.
…
un cartell que vaig veure d’una biblioteca parroquial, que amenaçava
amb l’excomunió qui no tornés els llibres (hauré de fer el mateix).
… notar la mandíbula entumint-se en menjar picant.
… parlar i disfrutar fent-ho.
… les camises (tot i que no em queden massa bé).
… passejar pel bosc (fins que em comença a picar tot).
… les iaies que perden el cul quan veuen el seu profeta preferit (jo) en plena actuació al Pessebre.
… els silencis ben posats.
… notar que el temps passi volant quan estàs acompanyat (senyal que et sents bé).
… ordenar (tot i que no acostumi a durar més de deu minuts).
… ajudar qui m’ho demana.
… l’hort d’en Damià (i tocar-li els collons mentre ell diu que treballa).
… menjar fruita directament de l’arbre.
… el cafè amb gel amb glaçons d’aigua (els glaçons de cafè són una moda pija i cara que acabarà al lloc que li correspon).
… poder-me’n riure d’en Xiqu i en Txeqe sense por que s’ho prenguin malament.
… l’humor negre i políticament incorrecte.
… mirar el cel en una nit d’estiu.
… veure un paquet d’ous d’aranya obrint-se deixant sortir dotzenes de petites aranyes.
… Fear Factory (grans, grans!!).
… el meu tattoo.
… tenyir-me la perilla.
… que les velles i els nens canviessin de vorera quan veien la meva barba tenyida de vermell.
…
fer de franctirador al “Grand Theft Auto III”, atropellar velles amb
caminadors al “Carmageddon” (i com corrien…!!) i guanyar la lliga amb
el Carabanchel al “PC Fútbol”.
… dir “com un puto cabron” i que no em mirin raro.
… que agradi el que escric.
… començar les paraules amb “tope” (per hortera o infantil que pugui semblar… “topebé”, “topefàcil”, “topeefusiu”…).
… els exàmens (sí, en el fons m’ho passava molt bé).
…
“Si fóssiu xinos ja seríeu tots morts… Allà no s’estan d’hòsties, el
que no rendeix… a la forca! Clar, com que són tants…” (Cuadras, profe
de mates a tercer de BUP, a tota la classe).
… que em diguin “T’estimo”.
… entrar al bar d’en Damià i dir “Cervesa! Ara!”.
… les converses d’en Homer amb el seu cervell.
…
els punts suspensius (i tota la puntuació en general… el meu profe de
vuitè em deia que mai havia vist algú posar tantes comes… però cap de
mal posada, eh??).
… dormir.
… causar perplexitat als Testimonis de Jehová.
… les paraules “dislèxia” i “daltonisme”, i utilitzar-les indistintament.
… la física teòrica.
… els meus tres homes (Txeqe, NoFeelings i Marc Ribó).
… entendre Mulholland Drive (de mica en mica, eh??).
… que em facin preguntes (sobretot si les sé respondre).
… Nova Zelanda, Noruega, Islàndia, Japó… (els tres últims no necessàriament en aquest ordre).
… despertar-me, obrir els ulls i que el primer que vegi sigui qui més estimo.
… el foc (tot i que una vegada em va portar petits problemes).
… la cervesa negra.
… el cinema japonès (lent com la puta mare que el va parir, però fantàstic com cap altre).
… des de fa una temporadeta, les pel·lícules mudes (tenen un no-sé-què fascinant).
… trepitjar una bassa congelada i sentir el gel esquerdar-se.
… els pinyons.
… el meu nom complet.
…
el doctor Who (realment sempre he sigut raro, eh? M’encantava quan era
com la meva germana petita…) (Per què no ho han repetit mai??!!).
… que em retreguin, amb raó, el que faig malament (però amb tacte, eh??).
… quan pel 33 feien, d’una tirada, “Els Joves”, “L’Escurçó Negre” i “El Nan Roig” (per estar hora i mitja rient sense parar).
… el meu institut i les estones que hi vaig passar.
… els meus exsogres, tot el que he après d’ells i com m’han fet millor persona.
… la manera com en Damià diu “pamplines” (pamm-plii-nees, amb les p’s explosives).
… “L’atac dels tomàquets assassins” i com n’és de cutre.
… “Q and not U” (molt bona música, i un magnífic nom).
… l’oli d’oliva.
… anar a un concert i riure dels que toquen.
… els granissats de llimona.
… Anthrax i que escoltar música m’alegri una miqueta un mal dia.
… ser l’únic que riu amb un acudit (si es deu a haver entès el que els altres no).
… trobar-me amb els bons amics (tot i que no ho faci tant com hauria).
…
el Project d’anglès de tercer de BUP, com ens ho vam passar de bé
fent-lo i la cara que va posar el profe quan el va veure per primera
vegada (quasi acabem tots al psicòleg) (amb la primera versió
cinematogràfica del Sidrot!!!).
… els ulls verds.
… la manera com en Txeqe s’amotlla perfectament al seu sofà.
… les pinces.
… que la Conxi (la profe de "Botànica Aplicada") em digués “gilipolles”.
… que em diguin, pensant-ho de veritat, que sóc diferent.
… les ecografies.
… les meves gavardines grises.
