"Va ser el dia que vam anar a Cadaqués. Recordaràs que estàvem en una roca, i de cop vas patinar. Queies cap enrere i no tenies enlloc on agafar-te. La cara que vas posar era una barreja estranya de sorpresa i espant, mentre agitaves els braços. En adonar-me’n del que passava vaig allargar el braç esquerre, que es va trobar amb el teu, i els dos es van agafar amb força. Vaig notar tots i cada un dels teus dits enfonsar-se al meu braç, i llavors vaig saber que no et passaria res. Vaig mirar els nostres braços, i després et vaig mirar els ulls. Em vaig asseure a la roca, i quan poc després et mirava a l’aigua vaig estar segur que l’alleujament que vaig sentir en el moment que em vas clavar els dits al braç és una de les coses que sempre recordaré."
A vegades, potser massa rarament (i crec que cada vegada menys), no semblo jo...
... però, de veritat, encara hi penso i noto els dits apretant-me el braç. I la pressió em continua recomfortant.
