Només aquí dalt ens podem girar i trobar la cosa més agradable del món arribar a casa amb els llavis tallats per la tramuntana. Fa fred, fa mal, però la depuració física i mental que provoca ho compensa tot. (Falta molt per la propera tramuntanada gèlida??!!)
(Fragment lleugerament modificat d'un mail escrit el 22 de Desembre de 2003)
Avui ha sigut un d'aquells dies en què faig coses estranyes, aparentment sense massa sentit. Necessitava sortir de casa, i amb aquesta única intenció he sortit de l'habitació, però quan he tret el cotxe del garatge i me n'he adonat de la tramuntanada increïblement forta que estava arribant no ho he pogut resistir... ("Si aquí està així em puc imaginar com ha de costar caminar per Figueres...") Bufava tan fort que durant el petit trajecte un parell de cops de vent han arribat a fer-me desviar sensiblement de la línia de la carretera... a vegades la veritat és que fa una mica de respecte, el vent...
He aparcat prop de l'Institut on havia anat, i en baixar del cotxe he notat una bufetada totalment gèlida... M'he posat els guants i la jaqueta texana que portava (bàsicament perquè a part de la gavardina, poc útil en dies de vent, és l'únic que tinc amb unes grans butxaques interiors pels walkman...) i m'he posat a caminar tot escoltant el "CD de bon rollo del divendres al matí" a tota hòstia... Anathema, Boy Sets Fire, Christiansen, Death Cab For Cutie, Entombed, Hey Mercedes, Hot Water Music, Les Savy Fav, Modest Mouse, Paradise Lost, Q & Not U, The Alkaline Trio i The Juliana Theory.
He anat fins la Rambla, he recorregut tot el centre comercial, he passat pel costat del museu Dalí, he tornat a la Rambla, altra vegada cap al centre, a la Plaça Catalunya i cap al cotxe altra vegada... Estava tan increïblement concentrat que fins que no he arribat al final del carrer on havia aparcat no me n'he adonat que havia passat pel costat del cotxe i no l'havia vist... així que he continuat caminant una estona més...
El vent era increïblement fred, i et puc jurar que és completament balsàmic, i combinat amb la música... m'he hagut de contenir un parell de vegades, perquè gairebé em posava a cantar al mig del carrer (!!!), i prou guillats hi ha ja, a Figueres...
Quan finalment he entrat al cotxe, després d'una hora llarga caminant, tenia la cara totalment congelada, un petit tall al llavi que em començava a fer mal i el nas semilíquid... però els pulmons i les idees estaven més frescos i clars que mai... (!!!)
