Fa menys d’un pam, però gosa atacar el mestre. El bon Sidrot no només el perdona sinó que decideix adoptar-lo com a mascota.
[Nota aclaridora: Iósódéu expressa el seu profund malestar pel maltractament d'animals en el capítol d'avui (!!!)]
27.08.2004
27.08.2004
25.08.2004
25.08.2004
24.08.2004
23.08.2004
21.08.2004
21.08.2004
19.08.2004
12.08.2004
Segueix
Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( i II )
Publicat per iosodeu cap allà les 21:25
Segueix27.08.2004
Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( I )
Publicat per iosodeu cap allà les 01:51
Fa menys d’un pam, però gosa atacar el mestre. El bon Sidrot no només el perdona sinó que decideix adoptar-lo com a mascota.
Segueix
25.08.2004
Capítol Cinquè “L’Avi Nyonet. Qui? L’Avi D’Avinyonet”
Publicat per iosodeu cap allà les 21:44
Definitivament la vida és
realment injusta, fins el punt de recloure la ment pensant més gran que
el món ha conegut des de Ramon Llull en un petit poblet empordanès.
Segueix
25.08.2004
Ara, per mi...
Publicat per iosodeu cap allà les 03:46
...és tenir-te aquí dins i no poder-te treure.
És estar lluny i notar-te al costat.
És estremir-me amb la teva veu.
És l'antònim de demà.
És no sentir necessitat de res.
És mirar endavant amb una doble perspectiva.
És una paret acabada de pintar.
És no penjar.
És una llàgrima (o potser dues).
És nosaltres.
És voler que avui mai sigui ahir.
És tot.
És una carícia que crema.
És no poder-ho dir.
És fer allò que mai he fet.
És parlar fins mitjanit.
És una putada.
És una tristor desconeguda.
És aquella meravellosa música que mai m'havia agradat.
És un balcó.
És doldre's per bajanades.
És escoltar (escoltar, escoltar... i intentar entendre!).
És donar sense necessitat de rebre.
És no saber-ho.
És silenci.
És (!!!).
És (...)?
És no poder dormir una nit d'Agost.
Segueix
És estar lluny i notar-te al costat.
És estremir-me amb la teva veu.
És l'antònim de demà.
És no sentir necessitat de res.
És mirar endavant amb una doble perspectiva.
És una paret acabada de pintar.
És no penjar.
És una llàgrima (o potser dues).
És nosaltres.
És voler que avui mai sigui ahir.
És tot.
És una carícia que crema.
És no poder-ho dir.
És fer allò que mai he fet.
És parlar fins mitjanit.
És una putada.
És una tristor desconeguda.
És aquella meravellosa música que mai m'havia agradat.
És un balcó.
És doldre's per bajanades.
És escoltar (escoltar, escoltar... i intentar entendre!).
És donar sense necessitat de rebre.
És no saber-ho.
És silenci.
És (!!!).
És (...)?
És no poder dormir una nit d'Agost.
24.08.2004
Capítol Quart “Sidrot És Sortós I Troba Un Jeviata Borratxo”
Publicat per iosodeu cap allà les 13:57
No tothom pot ser tant
afortunat com el bon Sidrot. A partir d’ara la vida del nostre masover
serà bastant diferent, no sap el que li ha tocat. En fi... ell s’ho ha
buscat.
Segueix
23.08.2004
Capítol Tercer "Esquinet, Privilegiat Cervell Refranyer En Potència"
Publicat per iosodeu cap allà les 20:47
Sidrot no discrimina les persones per les seves aptituds intel·lectuals, qualsevol incapacitat pot aprendre d’ell.
Segueix
21.08.2004
Capítol Segon “Nita De Cal Tort, La Vella De L’Albera”
Publicat per iosodeu cap allà les 16:30
De la mateixa manera que no hi ha Batman sense Robin,
Quijote sense Sancho ni Jesús sense polonesos amb Alzheimer, Sidrot de
la Plana necessita qui l’escolti.
Segueix
21.08.2004
( . . . )
Publicat per iosodeu cap allà les 07:08
Em diuen, amb raó, que sóc molt callat...
Segueix
19.08.2004
Capítol Primer “Sidro D’Ordis, Pagesívol Empordanès” (Atenció!! Inclou "Petit Vocabulari De Despropòsits", poc útil, però prou entretingut...)
Publicat per iosodeu cap allà les 15:16
Aquest
és el relat del naixement d’un mite. Ha arribat el primer gran
superheroi empordanès, un ésser fabulós superat només per Musculator,
Superlópez i Sant Nicolau Pistoler en els seus dies bons.
Segueix
12.08.2004
"Tu fluctuante moral cartesiana" *
Publicat per iosodeu cap allà les 21:04
És una cosa curiosa, la variabilitat anímica i l'aparent facilitat amb què es pot passar d'un extrem a l'altre, que converteix la vida en una successió més o menys rítmica, harmoniosa, marejant i divergent de màxims i mínims de moral...
*(Això era una mena de retret d'un bon amic, que sempre em feia veure que mai n'hi ha per tant, ni pel bo ni pel dolent)