...és tenir-te aquí dins i no poder-te treure.
És estar lluny i notar-te al costat.
És estremir-me amb la teva veu.
És l'antònim de demà.
És no sentir necessitat de res.
És mirar endavant amb una doble perspectiva.
És una paret acabada de pintar.
És no penjar.
És una llàgrima (o potser dues).
És nosaltres.
És voler que avui mai sigui ahir.
És tot.
És una carícia que crema.
És no poder-ho dir.
És fer allò que mai he fet.
És parlar fins mitjanit.
És una putada.
És una tristor desconeguda.
És aquella meravellosa música que mai m'havia agradat.
És un balcó.
És doldre's per bajanades.
És escoltar (escoltar, escoltar... i intentar entendre!).
És donar sense necessitat de rebre.
És no saber-ho.
És silenci.
És (!!!).
És (...)?
És no poder dormir una nit d'Agost.
Estimar és diferent per cada estimador, però també per cada estimat.
