Etiquetes

Arxius

<< Ara, per mi...
Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( I ) >>
25.08.2004

Capítol Cinquè “L’Avi Nyonet. Qui? L’Avi D’Avinyonet”

Publicat per iosodeu cap allà les 21:44

Definitivament la vida és realment injusta, fins el punt de recloure la ment pensant més gran que el món ha conegut des de Ramon Llull en un petit poblet empordanès. Tenia en aquest punt de la seva tot just començada epopeia, tres aqueferats deixebles àvids de coneixements folklòrico - lingüístics.
Després de pocs dies d’intensives i refranyístiques classes magistrals, Sidrot de la Plana i els seus seguidors arribaren a un petit poblet que portava per nom Avinyonet de Puigventós. Sidrot, intrigat per la curiosa morfologia d’aquell bell topònim, decidí parar uns quants dies allí per tal de descobrir qui redimonis era l’avi Nyonet i on diantre era el Puig Ventós. Preguntes, d’altra banda, que ben segur ningú s’havia fet abans, fins a tal punt original és el nostre bon mestre.

Sidrot de la Plana, la vella, Esquinet i el jeviata demanaren a la bona gent d’aquell bell poble on trobar el recentment fet llegendari avi Nyonet i, en el probable cas que visqués al Puig Ventós, on es trobava aquest bucòlic turó. Sidrot i els seus tres seguidors indagaren sense sort durant tres inacabables dies pels indescriptiblement esplèndids terrenys de tan bell municipi. A la quarta jornada la seva heroica recerca rebé els merescuts fruits, arribaren a un petit pujol violentament castigat per la tramuntana, vent característic de tan afortunats paratges. Sidrot de la Plana, en apercebre els embats del vent i els cops que aquest li donava a la cara, digué als seus atents deixebles:

- Ieeeep, companys! Aquesta forta tramuntana ens indica indubtablement que finalment hem acomplert els objectius que modestament ens havíem marcat, per fi hem arribat al Puig Ventós. Es aquí, en aquest bell i aerodinàmic turó, on trobarem l’avi Nyonet i la seva insondable sapiència.

Efectivament, veieren a la llunyania una petita casa, de blanca façana i vermella teulada. Sense pensar-s’ho dues vegades, enfilaren el camí del mas i, en arribar-hi, trucaren nerviosament a la vella porta de fort roure empordanès. Al cap de poca estona els obrí confiadament un vell de barba i cabells blancs, vista cansada i bastó a la mà. Sidrot de la Plana, en veure’l, l’abraçà fortament i li digué:

- Ieeeep, vell i decrèpit home! És que per casualitat ets l’avi Nyonet? És aquest bell paratge el Puig Ventós? Perquè porta el teu noble nom aquest poble? Tu... perdó, vostè... origen de la denominació de tan vella població, series tan amable d’acompanyar-nos, a mi el teu humil servidor i els meus deixebles, rere el meu tractor per l’Empordà, desvetllant-me els immemorials misteris i secrets que s’amaguen en els noms de les diferents poblacions de la Plana?

El vell, sorprès per la importància que a ulls d’aquell bon pagès havia pres, decidí acceptar l’estúpid nom d’avi Nyonet, abandonar la seva trista pensió de jubilació i seguir Sidrot de la Plana darrere Jo’t Diré, inventant-se significats per als estults noms dels pobles de la Plana.

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?