Etiquetes

Arxius

<< Capítol Tercer "Esquinet, Privilegiat Cervell Refranyer En Potència"
Ara, per mi... >>
24.08.2004

Capítol Quart “Sidrot És Sortós I Troba Un Jeviata Borratxo”

Publicat per iosodeu cap allà les 13:57

No tothom pot ser tant afortunat com el bon Sidrot. A partir d’ara la vida del nostre masover serà bastant diferent, no sap el que li ha tocat. En fi... ell s’ho ha buscat. Poc temps després de tan afortunat encontre, mentre Sidrot passejava pausadament amb els seus dos deixebles pels carrers de Llers, va sentir una remor de cadenes a la llunyania.
Interessat en tan inusual soroll, Sidrot de la Plana seguí l’encadenat brogit fins a un petit bar que portava per nom “Ca na Xibeca”. Allí veié un curiós individu de llargs cabells, estrets pantalons, anticrística camiseta i ulls perduts a l’horitzó.
Sidrot entrà al decadent local, el qual estava completament inundat d’una sorollosa i estrident música heavy. Allà pogué observar l’avançat procés degeneratiu al qual estava sotmès el curiós jeviata. El bon masover, compadint-se d’ell, li dóna un potent cop d’esclops a les costelles, les quals emeteren un sospitós cruixit, i s’hi dirigí amb aquestes benintencionades paraules:

– Ieeeep, contabescent jeviata! És que potser em podries dir la causa primera de tant important degradació a la qual et veus sotmès? Quina és la malaurada causa del teu sofriment?

Seguidament, sense donar-li temps a articular cap tipus de resposta, el masover li donà una nuclear guitza a la cara, tot dient-li al jeviata:

– No et sentis dolgut, inefable jeviata, i pensa que tal com diu un proverbi de la nostra estimada i prodigiosa terra, “un remei, per amarg que sia, és sempre un remei”. Escolta doncs, ironaddicte gens reprimit, les absolutes veritats que la meva boca proclama. Innegablement necessites, com l’aire que respires, una cura especialment forta per poder canviar aquest estil de vida tan trist i pecaminós que duus.

Dites aquestes sàvies paraules, Sidrot de la Plana alçà la cama amb la noble intenció de donar un altre cop de peu al jeviata, qui ja tip de rebre patacades, s’aixecà i escoltà a Sidrot, temerós dels seus cops d’esclop, mentre aquest se li dirigia amb els següents mots:

– Deixa immediatament aquest catau de mala mort, i segueix-me rere el meu tractor immaculadament verd per tota la Plana fins trobar-te amb tu mateix i tots els refranys perduts des del dia de ta naixença.

El bon jeviata, que havia escoltat atentament Sidrot, veié altre vegada la suberificada sola de fusta de l’esclop del pagès i, tot evitant la trompada amb un ràpid moviment, li digué:

– Passa no? No n’hi ha prou d’hòsties? Tu molt presumir d’esclops, però si et foto un cop de Martin’s al fetge et veuré doblegat per terra traient les entranyes per la boca. I ara para de fotre’m la pallissa i carda el camp, cabró.

Sidrot, àmpliament dolgut per tan ofensives paraules, es tragué el trabuc de sota la barretina i amb ell donà un cop al cap del jeviata, qui quedà sense sentit durant llarga estona.
Quan el metàl·lic ésser recuperà el coneixement se sentí una persona nova, que no millor, i en veure les roderes del tractor de Sidrot arrencà a córrer, seguint-les afanosament amb la il·lusió d’un cumbaià en un joc de nit.


Martin’s: Com uns esclops, però negres i metàl·lics en lloc de suberificats.

Suberificat: Amb la consistència i característiques que confereix la suberina.

Suberina: Molècula orgànica de composició semblant a la de la cutina, però amb les parts alifàtica i aromàtica més proporcionades. La part alifàtica té àcids grassos de 20 o 22 carbonis. La part aromàtica té una estructura semblant a la guaiacil lignina. Dóna molta elasticitat i resistència a la degradació (com la cutina). Es tenyeix amb vermell i negre de Sudà.
La suberina es diposita (impregna) a la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals i pot arribar a formar una capa de suberina pura interna a la paret cel·lular primària (cèl·lules del suro).
Les cèl·lules de l’endodermis (envolta del feix vascular de l’arrel) i de l’exodermis (sota les restes de l’epidermis de l’arrel, que mor ràpidament) són cèl·lules suberificades que en un primer moment només fan la banda de Kaspariv, només es lignifica una part de la paret. Més endavant se suberifica tota.
Al costat de les ferides les cèl·lules se suberifiquen per tal de cicatritzar i impedir deshidratacions.
La composició de la suberina és força desconeguda, consta d’una part aromàtica amb anells polifenòlics i d’una part alifàtica enllaçada per ésters. És també força variable. || Molècula vegetal divertida i no mastegable. Nota: No engreixa tot i que la part aromàtica tingui una estructura semblant a la guaiacil lignina.

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?