Etiquetes

Arxius

<< Capítol Cinquè “L’Avi Nyonet. Qui? L’Avi D’Avinyonet”
Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( i II ) >>
27.08.2004

Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( I )

Publicat per iosodeu cap allà les 01:51

Fa menys d’un pam, però gosa atacar el mestre. El bon Sidrot no només el perdona sinó que decideix adoptar-lo com a mascota. Dies després de tan apassionat i llagrimívol succés, Sidrot de la Plana i els seus diligents seguidors arribaren a un ufanós poble anomenat Arenys d’Empordà. Alçà la mà el masover i digué als seus deixebles:

- Ieeeep! Atureu-vos, sortosos seguidors meus, i contempleu el bell paisatge que s’alça davant dels vostres privilegiats ulls.

La vella, Esquinet, el jeviata i l’avi Nyonet alçaren la vista i veieren una altiva masia rústica, de parets de paleolítica pedra i verdosa teulada, coberta totalment de liquen.
Sidrot de la Plana observà atentament els seus deixebles i els veié arrossegant-se per terra, traient abundantment el fetge per la boca. I els digué:

- Detureu-vos, benaventurats alumnes meus, i recolliu el vostre bilirrubínic fetge d’entre aquests sants rocs, ja que de ben segur se us pot embrutar, i bé sé que ben difícil és un fetge de netejar.
En aquest formós mas de ben segur que ens donaran allotjament i menjar, i podrem descansar després del llarg camí recorregut. Amb impagables refranys recompensaré el bon home que sens dubte ens acollirà.

El benintencionat i confiat masover aparcà Jo’t Diré vora la caseta del gos, però en baixar les arades la destruí completament. De les seves restes en sorgí un magnífic exemplar de ca de la hiperbòlica alçada de pam menys d’un. El gos, tot grunyint intimidatòriament, es llançà cap a Sidrot i el mossegà a la part més elevada on el seu petit cos arribava. Sidrot de la Plana mirà en direcció al fèrtil sòl d’aquells bells paratges i veié el petit gran gos adherit amb els seus ullals a la punta del seu majestuós esclop dret.

(...)


Esclopívor: Neologisme procedent del grec Sklopivoros, que menja esclops i no se sent estúpid fent-ho.

Paleolític: Pedra vella. La pedra que desitjaria ser tot humà que esdevingués pedra. Tenen estil.

Liquen: Una simbiosi curiosa i entretinguda entre un fong i una alga. Qui ho diria oi?

Treure abundantment el fetge per la boca: La frase no enganya. Sí, fa mal i és completament antihigiènic. Consell: No és un acte aconsellable, però si us decidiu a fer-ho el millor per netejar un fetge NO és ni el lleixiu ni el salfumant.

Bilirrubínic: Que conté bilirrubina. Avís: No us enganyeu, encara que ho sembli no és un insult.

Bilirrubina: Producte de la degradació de l’hemoglobina que contenen els glòbuls rojos per part de les sals biliars. La podem alegrement trobar al fetge de vertebrats de tot tipus, condició social i gustos sexuals. De fet, és probable que el lector tingui la mateixa proporció de bilirrubina al teixit hepàtic que un mustèl·lid o un ornitorrinc.

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?