Etiquetes

Arxius

<< Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( I )
Capítol Setè “El Bigoti Del Furóncol Pilós Del Bisbe, Priònic Esdeveniment Medieval” ( I ) >>
27.08.2004

Capítol Sisè “El Gos Esclopívor, Deixeble Canívol” ( i II )

Publicat per iosodeu cap allà les 21:25

Fa menys d’un pam, però gosa atacar el mestre. El bon Sidrot no només el perdona sinó que decideix adoptar-lo com a mascota.

[Nota aclaridora: Iósódéu expressa el seu profund malestar pel maltractament d'animals en el capítol d'avui (!!!)] (...)

El bon masover, en veure-ho, agafà les forques de batre que portava a un lateral del tractor i intentà despendre’s del ca fent palanca, però aconseguí només estellar el pagesívol estri de fusta de lledoner empordanès.
Sidrot de la Plana decidí en aquest moment demanar ajuda als nobles habitants del joliu mas, i es dirigí a tal fi cap a la porta. Just en aquell moment aquesta s’obrí, i del seu tenebrós interior en sorgí l’ogrística figura d’un home de gran alçada, braços voluminosos, amples espatlles i exorbitant pit. Duia l’hostil home una escopeta de caçar senglars amb els canons retallats entre les seves grandioses mans, amb la qual apuntà els deixebles de Sidrot i el mateix masover. El flegmàtic pagès, en apercebre’s de l’amenaça a la qual estaven exposats, intentà convèncer el vehement gegant de que deixés l’escopeta i l’escoltés atentament.
Arribà la contundent negativa en forma de tret als peus, cosa que obligà el pagesívol refranyer a articular les següents paraules:

– Ieeeep, colèric i molt emprenyat grandiós home! No et deixis portar per la ira que sents envers la nostra persona i escolta les meves diatribes filològiques, que de ben segur et faran més bé que no pas mal.

El gran ogre contestà les bones paraules de Sidrot amb un altre tret als seus peus. El masover, tot girant-se, murmurà entre dents:

– Ben cert és, que “en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones”.

Dit això, Sidrot de la Plana, el gos de l’esclop, l’avi Nyonet, el jeviata, Esquinet i la vella enfilaren el camí de Riumors. En aquells bells instants Sidrot tenia ja cinc aqueferats seguidors. Era decididament un empordanès feliç amb feliços propòsits.


Forques de batre: Pagesívol estri de lledoner empordanès o de roure senegalès que era molt apreciat pels gladiadors romans en l’època d’esplendor del Coliseu. Utilitzat amb mala llet pot ser bastant contundent i dolorós.

Ogrístic: Que té forma i/o aparença d’ogre. || Així de gran.

Ogre: Ameba tota enorme i que fa por. Nota: no confondre amb Skin Head, IQOgre > 1.

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?