Uns dies després del primer encontre, Sidrot de la Plana i la vella transitaven els tranquils camins de Póls quan oïren a la llunyania uns esfereïdors esgarips de dolor. Empesos pel solidari esperit conciliador distintiu dels empordanesos en el tracte amb estranys, el rural heroi i la seva modesta aduladora es dirigiren a la font de tan espaordidors laments.

Trobaren uns metres enllà una figura ameboide retorçant-se de dolor, emetent fastigosos pseudopodis tot al voltant seu. Amb penes i treballs pogué Sidrot reconèixer una difusa figura humana enmig del dantesc espectacle, un ésser antropomorf que s’arrossegava llastimosament pel polsós camí buscant el cel·lulòsic refugi dels seus esclops. Instintivament, Sidrot aixecà el peu i el clavà dolorosament al que semblaven ser les costelles de l’ésser, el qual es retorçà encara més violentament però deixà d’avançar.
Pogué ara el bon masover escrutar la fisonomia de l’ésser, i se sorprengué de trobar-se davant d’un jove sense cabells, amb pantalons estrets i una ajustada camiseta en la qual hi havia imprès el nom cabalístic “Skinhead”. I Sidrot parlà conciliadorament:

– Ieeeep, bona ameba de nom Esquinet! Es pot saber quina és la causa de la teva punyent dolença? No! És igual, no contestis! Sigui quina sigui la raó, recorda sempre que “amb un traguet de vi bo, el malalt es posa bo”.

Però quina fou la sorpresa del comarcal pagès quan Esquinet l’Ameba li dirigí la paraula.

– “Mi mirar futbol a tele quan canviar canal i veure per mal documental d’astrofísica a La2. Mi cervell no suportar estímuls cultes que rebre i rebel·lar-se en dolor. Meu cervell explotar si mi no aixafar cap negre o matar moro”.

– Necieses infectes regurgita la boca d’aquest ésser purulent. – Clamà el savi masover a la vella –. Jo, Sidrot de la Plana, martell colpejador de més elevades instàncies, faré honor a la feina que m’ha sigut encomanada i redimiré aquest infecte ésser mononeuronal.

Dit això els contundents esclops del mestre refranyer assoliren un ritme de moviment demolidor, anades i vingudes a les costelles de l’ameba se succeïen per centenars en fraccions de segon. I tant féu valer el masover la seva superioritat física i mental, que la neurona que aquell simple cervell habitava perdé momentàniament els potencials de membrana que la mantenien estimulada, i Esquinet caigué inconscient en ser abandonat per la seva solitària unitat de IQ.

Dies després, ja recuperada la neurona i sanades les ferides del seu cos, el contabescent skinhead acceptà humilment el nom d’Esquinet i es comprometé a seguir el mestre en tot el que fes o digués.
I es que tot aplicat pagès sap que una neurona estovada, si no rep ajuda de més companyes, pot ser fàcilment un ésser més dòcil que un bon ca castrat.

Pseudopodi: Protuberància meitat fastigosa meitat divertida que emeten les amebes al seu voltant i que origina la seva multitud de formes entretingudes. Ocasionalment poden tenir forma de fal·lus, però no us enganyeu... és casualitat.

Skin Head: Està ja tot dit. Una ameba de 80 quilos. IQSkinHead ≤ 1.

Ameba: Animalet unicel·lular amb la capacitat de generar multitud de formes bastant divertides. No tenen temps d’avorrir-se.

Potencial de membrana: Si us ho explico no us ho creieu, així que millor m’ho estalvio. En fi... És com endollar i desendollar, en aquest cas, una neurona. Nota: Us he avisat que no us ho creuríeu.

IQ: Mesura objectiva, segons el concepte americà d’objectivitat, de la intel·ligència. Té una única utilitat, la demostració (pseudo)científica de la superioritat intel·lectual empordanesa. IQEmpordanès ~ ∞.

Contabescent: Alguna cosa així com bastant lamentable. Exemple: Quan una persona transmuta en ameba es diu que esdevé contabescent en grau extrem.

Ca castrat: Sense ferir susceptibilitats, es pot dir que és un gos al qual li manca un 95% de la testosterona canina que hom pot trobar en un cànid normal per absència dels òrgans secretors de tan masculina hormona.