Etiquetes

Arxius

<< Capítol Vuitè “A Riumors Hi Ha Una Platja, Vols Venir-te A Banyar? No, Que No Tinc Cullera” ( i II )
Capítol Novè “A La Recerca Del Gran Mestre Figuerenc Comptador De Quàntiques Rajoles Homologades” ( II ) >>
22.09.2004

Capítol Novè “A La Recerca Del Gran Mestre Figuerenc Comptador De Quàntiques Rajoles Homologades” ( I )

Publicat per iosodeu cap allà les 21:44

És ell! Bogeria o genialitat? Pura esquizofrènia en estat pur. Tota semblança amb la realitat és pura coincidència (em sembla). Bé, jutgeu vosaltres mateixos. En un esplèndid dia primaveral, mentre passejava pels carrers de Figueres, Sidrot sentí parlar burlescament a dos figuerencs d’un gran mestre que es dedicava a comptar les rajoles de la Rambla de la capital comarcal, enorme urbs a ulls de l’humil pagès d’Ordis. En sentir cantar les excel·lències del Gran Mestre Comptador de Rajoles, Sidrot prengué la ferma decisió de passar uns dies al seu costat amb tots els seus deixebles. Dit i fet, tal com féu en els passats esdeveniments de Llers, es tragué el trabuc de sota de la transpirada barretina i, tot apuntant amb ell a tothom qui se li posava al davant, s’obrí pas en direcció a l’eix vertebrador de la ciutat, féu cap a la Rambla.

Al cap de tres dies i mig d’espera, ja farts de tirar duros pel cap de pobres vianants que els prenien per pobres i tristos miserables mendicants i els oferien, no sense reserves, una part de la seva més o menys gran fortuna, veieren acostar-se un home d’esvalotada cabellera, drogaaddictosa mirada, paranoica expressió facial i abracadabrant massa encefàlica.
Sidrot sabé de seguida que aquell rar espècimen de llampat figuerenc era el Gran Mestre Comptador de Rajoles llargament cercat. Engrapà els seus deixebles pel coll i va córrer rera el Mestre, qui ja havia començat la seva hercúlia tasca de recompte de rajoles, amunt i avall de la Rambla. Sidrot de la Plana, amb un ràpid moviment del seu esperpèntic però ben coordinat cos, col·locà els seus deixebles darrere seu en fila índia, i començaren a seguir els passos i gestos del Comptador, així com a parar atenció a qualsevol mot que sorgís de la seva privilegiada boca.
L’observador pagès es fixà immediatament en els lents, precisos i ben compassats passos del Mestre, i aleshores estigué finalment segur dels infinits coneixements que posseïa el Comptador de Rajoles, i es preparà per poder aprendre ni que fos una petita part d’ells.
Sidrot s’adonà que no totes les rajoles eren comptades per l’esperpèntic energumen, i en trobar la causa de tan enigmàtica diferenciació sense aparent sentit es meravellà. El Mestre era capaç de distingir una rajola homologada i compulsada pel Ministeri de Foment d’una rajola pirata col·locada a fi d’abaratir el cost final de l’enrajolat.

Magnificat fou el dia en què el Comptador articulà les primeres paraules que li oïren.


Gran Mestre Figuerenc Comptador de Quàntiques Rajoles Homologades: No hi ha paraules, s’ha de veure. || Deu anys sense descomptar-se. || Sóc físic quàntic però ningú em creu. || Albert Einstein estava, en aquest punt, equivocat. Jo refutaria la teoria de la relativitat si em deixessin.

Abracadabrant: En cap cap cap el que cap dins aquest cap. || Així de gran o una mica més i tot.

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?