Etiquetes

Arxius

<< Capítol Setè “El Bigoti Del Furóncol Pilós Del Bisbe, Priònic Esdeveniment Medieval” ( I )
Capítol Setè “El Bigoti Del Furóncol Pilós Del Bisbe, Priònic Esdeveniment Medieval” (i III ) >>
8.09.2004

Capítol Setè “El Bigoti Del Furóncol Pilós Del Bisbe, Priònic Esdeveniment Medieval” ( II )

Publicat per iosodeu cap allà les 21:44

L’avi Nyonet introdueix un fantàstic personatge secundari de possibilitats infinites i el recompensen amb més pastilles blaves per l’arteriosclerosi... De desagraïts l’infern n’és ple. El bon fill del compte es temé en aquell moment el pitjor, sospites que foren malauradament confirmades quan totes les mirades dels que aquella gran taula compartien es dirigiren cap aquell estrafolari ésser que seia en dues cadires al cap de la taula. Amb veu pastosa i abundants restes de sopa de cabrit empordanès regalimant-li pels bigotis es dirigí a l’espantat noi tot dient-li:

– Hola maco, crec que ens ho passarem molt bé, tu i jo... la resta de les nostres vides. Espero que em facis molts fills i mantinguis la casa neta. Els estius els vull passar tots a la platja de Lloret, així que ja pots anar a fer una hipoteca per comprar un castellet a la zona.

I una sorollosa riallada sorgí de les putrefactes entranyes de tan desagradable ésser. L’atemorit fill del compte no pogué resistir la nauseabunda visió de la dentadura de la filla del compte i, en veure la descomposta ganyota que pretenia ser un seductor somriure, fugí corrent del castell, gitant com un cabró sifilític en zel.
Evidentment, el bisbe de Besalú es va prendre aquesta lògica reacció com una ofensa, i marxà indignat cap al palau episcopal amb tot el seu seguici.
Començà un cop allà a planejar la resposta adient a tan ofensiu ultratge a la seva figura i la de la seva filla. Va ser en aquells moments de gran ajuda el fil directe amb l’Altíssim que tenia el dignitari, qui demanà al Senyor un merescut càstig pel compte. La plaga de llagostes i la mort dels primogènits ja estaven en aquella època molt vistes, el riu convertit en sang era també una plaga amb copyright, i el bisbe no estava disposat a pagar cap tipus de dret sobre la propietat de les plagues, així que decidí inventar-se’n una ell solet. Dit i fet, li envià al Senyor els formularis de sol·licitud de plagues degudament omplerts i amb el segell del Papa donant la seva conformitat com a plaga no registrada fins el moment.
Seguí el procés a les altures tots els tràmits burocràtics, i diligentment fou tramitada la sol·licitud del bisbe.


Cabró sifilític en zel: Mascle de la cabra en estat d’indecisió... no sap mai si estar content o entristit. Suposo que ens passaria a tots el mateix si un munt de Treponema pallidum recorregués el nostre membre erecte i la resta del nostre cos. La forta contradicció provoca inevitablement vòmits i diarrea.

Plaga: Putada divina. Es veu que tenen totes una finalitat bastant elogiable, tot i que solen quedar lletges. Nota: Si mai arribes a ser bisbe és útil consultar l’article 45.3/17b dels estatuts del Vaticà (“Tot bisbe, en especial si és el de Besalú, té dret a la sol·licitud de tres plagues anuals. Cal complimentar correctament els fulls de sol·licitud que li seran lliurats pel seu Papa més proper i adjuntar dos segells de resposta internacional”). El catolicisme és humor...diverteix-te!

Papa: (v. Parkinson i Alzheimer).

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?