Etiquetes

Arxius

<< Capítol Vuitè “A Riumors Hi Ha Una Platja, Vols Venir-te A Banyar? No, Que No Tinc Cullera” ( I )
Capítol Novè “A La Recerca Del Gran Mestre Figuerenc Comptador De Quàntiques Rajoles Homologades” ( I ) >>
20.09.2004

Capítol Vuitè “A Riumors Hi Ha Una Platja, Vols Venir-te A Banyar? No, Que No Tinc Cullera” ( i II )

Publicat per iosodeu cap allà les 21:51

La trista història d’un nedador desorientat. Sidrot decideix posar en pràctica allò de la muntanya i Mahoma, tot i que no acaba de recordar com anava. La muntanya anava sola a Mahoma o l’havia d’anar a buscar? En cas de dubte... creativitat abundant! Però quina va ser la sorpresa del croat enrefranyat quan l’alienígena es llevà el soliu ull i el tub que li sorgia de la boca tot deixant al descobert una cara humana d’allò més normal i vulgar, amb una boca, un nas i dos ulls. Demostrà també el ja més normal ésser tenir capacitat de parla, s’agenollà davant de Sidrot i li digué tot somiquejant:

– Noble i cavallerós senyor, us prego que m’ajudeu a trobar una platja on pugui nedar sens descans. Ja fa quinze llargs anys que recorro Riumors una i altra vegada de punta a punta cercant-ne una, però de moment només he trobat un petit riu que no satisfà ni de bon tros la meva necessitat.

Sidrot de la Plana sentí una immediata compassió pel trist individu i decidí aconsellar-lo gratuïtament i sense cap tipus de compromís. Com que ja no li era permès escrutar en la insondable saviesa popular de les dites decidí donar-li un genuí consell personal, de collita pròpia. Després de cavil·lar una breu estona posà la mà sota la barretina i li donà al platgístic energumen una brillant i immaculadament platejada cullereta de cafè tot dient-li:

– Agafa sense por aquest distingit utensili i segueix la direcció que t’indiquen les meves alçades forques de batre. A uns cinc quilòmetres trobaràs una gran platja que, servint-te de l’estri que t’acabo de donar, podràs traslladar fins al rierol que has anomenat fa uns instants. D’aquesta manera finalment et podràs banyar tranquil·lament a l’encara mancat de platja poble de Riumors. Ja no hauràs de patir mai més les burles dels poc compassius habitants d’aquesta minúscula vila perduda entre la immensitat de la plana de l’Empordà, aquest bell paratge que és orgull d’empordanesos i enveja de garrotxins, ripollencs, cerdans, vietnamites, ostrogots, sards, alemanys, suahilis, esquimals, marsellesos, austrohongaresos, indoeuropeus, cantonesos, kalaharians, americans republicans, saharauis, inques, congolesos, mauritans, xilens, australians, navarresos i murcians, ruandesos, siberians, pequinesos, algerians, madrilenys, francesos, xipriotes, grecs, egipcis, quebequesos, lusitans, britànics, argentins, palestins i israelians, txetxens...

Quinze minuts de gentilicis després Sidrot de la Plana s’adonà que es trobava totalment sol, palplantat al mig del camí de Riumors, al centre de la Plana lleugerament esbiaixat a la dreta, al costat de Jo’t Diré i mig quilòmetre rere els seus deixebles. En adonar-se’n muntà al tractor i tot fent un espectacular derrapatge s’allunyà de Riumors. Aquest cop no era seguit pels seus seguidors, era ell que, amb el tractor embalat a la vertiginosa velocitat de vint quilòmetres per hora, els perseguia amb l’esclop esquerre sobre el cap a mode d’improvisat casc protector.

| trackbacks | del.icio.us menéame remou-me la tafanera

Comentaris

    Escriu un comentari







    recordar les dades?