No et creguis que em faràs tombar la mirada amb els mots que brutament i a traïció escup ta boca infecta, t’equivoques si creus que em pots buscar perquè t’ajudi en la teva masturbació egòlatra, o tan sols perquè doni peu al teu incontrolable narcisisme visceral. Digues el que vulguis o bonament puguis, que de mi rebràs sempre una plàcida, insultantment assentidora displicència. T’acompanyaré en el teu espectacle onanista com una estàtua de sal, res t’oferiré que et pugui resultar plaent.
Però has gosat atacar vilment algú a qui estimo tant com sóc capaç d’estimar sense necessitat d’acostar-me més de mig metre. I has trontollat. Sense necessitat deixar de donar-te la raó t’he portat per on he volgut, apartant-te dels teus insults bastards i mostrant-te abastament la teva ignorància el què pretens defensar.
Pel que a mi respecta, et pots agafar aquesta guerra que mantens amb la humanitat, tancar-la fortament amb el puny dret i posar-te-la a l’estómac per via rectal, de manera que no molesti més a ningú que no siguis tu mateix i bona part dels teus esfínters més sensibles.
