Sí. És aquest el millor moment. Justament quan tothom (sí, absolutament tothom) els ha oblidat se’m desperta la necessitat, per primera vegada a la vida, de fer els meus propòsits d’any nou (apa!).

Em limitaré però a coses relacionades amb el blog. Per una banda, ja no fumo des de fa prou temps, i ni em penso apuntar al gimnàs (“si cansa, no és per mi”, diu una veueta dins meu), ni penso apuntar-me a anglès (per llegir els articles de moment crec que en faig prou, i definitivament em falta temps), ni puc aprimar-me (més aviat crec que em convindria el contrari, que pesar el mateix que als catorze anys començo a pensar que no pot ser bo)... i ser més atractiu i intel·ligent és així com una merda de propòsit d’any nou, per útil i convenient que pugui ser... Així doncs, miro al meu voltant i l’únic que veig susceptible de ser millorat, sent totalment i única depenent de mi i la meva voluntat, és el que envolta el que llegiu. Som-hi, doncs (apavingasomhitots!).

Propòsit d’any nou #1

No estaria malament no ja recuperar, sinó tenir per primera vegada potser no caràcter indiscriminadament diari, però sí major regularitat en la intermitència. Dos posts al dia? Sóc massa avorrit i em falta temps, seria contraproduent per tothom. Dos posts al mes? Si continuo així m’oblidareu abans que aconsegueixi fer l’any, i mireu, com que em fa gràcia, l’aniversari... Agafem doncs un terme mig, que tot el que sigui augmentar el ritme actual serà anar a millor...

Propòsit d’any nou #2

Jo, fa un temps (creia que poc, però fa tant que crec que és poc que ja comença a ser gairebé una eternitat) era, us ho podria gairebé assegurar, algú divertit, amb algun toc de cinisme i alguna pinzellada de surrealisme que algun dia havia arribat a ser gairebé característic. No sé en quin moment ho vaig deixar enrere, em vaig deixar enrere, però és una part que mai m’ha agradat perdre, i que sincerament trobo a faltar. Crec que aquest és un molt bon lloc per començar a recuperar aquesta vessant.

Propòsit d’any nou #3

Sidrot m’agrada, més encara, em sento orgullós d’ell. Potser algun dia us expliqui la seva història (ATENCIÓ: oferta no pertanyent al “Propòsit d’any nou #3”), però podria fer dues coses més. Per una banda, continuar mostrant-vos la història que conec d’ell. Per una altra, totalment dependent de la primera, trobar la inspiració necessària per continuar-lo, que fa mesos que no el toco, potser més d’un any, i això no pot ser...

Propòsit d’any nou #4

Totes i cada una de les categories del blog (excepte la “general”...) tenen una raó de ser, les vaig iniciar amb un sentit que no totes han acomplert. Ja he comentat el cas de “Aventures i desventures de l’estult masover Sidrot de la Plana”, però n’hi ha més. Categories desaprofitades, abandonades, que tenen potser molt a dir però que els tanco la boca, impedint el seu creixement.

“La frase del dia” gairebé es podria considerar ja morta, perquè fa un temps que ha desaparegut de la meva bata, però la veritat és que era un bon recurs per aportar alguna cosa un dia buit o massa ple.

“Cinema innecessari” va començar per ser una via de sortida d’una de les meves principals aficions, però crec que em vaig equivocar en la forma. No tinc vocació de crític, i a més la base que vaig prendre per fer els comentaris comportava un munt de feina que no podria mantenir i, en el cas de pel·lícules vistes en el cinema, una memòria que mai he tingut. Cal una reformulació.

“Sempre innovant putadetes” sóc jo, i per tant us en prometo més. Pròximament hi trobareu un mòbil autoclavable, un altre que es va amagar a l’estiu i que haureu de tornar al seu propietari, més desqualificacions gratuïtes i el desterrament d’un hippy.

De la resta, el que està en funcionament només ha de millorar el ritme o, com en el cas dels “Retalls de calidesa impersonal”, trobar el seu camí. Em ve però molt de gust continuar “Parlant de mi com si fos interessant”, i aviat us explicaré l’origen i significat de “Iósódéu” i de “(!!!)”. De moment us avanço als que heu tingut la paciència d’arribar fins aquí que em dic Pere, i sóc becari de l’àrea de Bioquímica i Biologia Molecular de la UdG.

Propòsit d’any nou #5

El que tampoc estaria gens malament (però gens, eh??) és un canvi d’imatge, una mica d’aire fresc en el disseny, i més personalitat. El problema és (bah, res) que sóc alguna cosa així com un incapacitat tecnològic, i tots els meus intents de personalitzar la plantilla han resultat en una lenta agonia per la plantilla escollida com a víctima (descansin en pau totes les plantilles que en un o altre moment han canviat el seu nom per “iosodeu”). Sempre tinc però l’opció d’intimidar algú que conegui el què significa “.css”.

Propòsit d’any nou #6

Crec que no cal que m’escarrassi massa a complir els cinc primers propòsits. Si no ho aconsegueixo sempre puc fer un pas més en l’evolució de tot catblogger i dir que tot és una merda, que no mereix la pena perdre el temps aquí, que simplement no puc continuar o la realitat està fora d’un “.info/”, i fer explotar “Iósódéu” de la manera visualment més espectacular possible. Sigui com sigui, em consideraré satisfet de la meva feina.

Atentament,

( !!! )

Pere Tubert Juhé