Una vegada escrit el post .03 de “Iósógrándéu” vaig al laboratori, on comprovo que tot marxa correctament abans d’anar al bar. Pel camí, l’Olaya em renya perquè és tard i encara no he esmorzat. Sí, és tard, ara no fotis l’animalada de menjar-te quatre croissants, que d’aquí res serà l’hora de dinar... Faig un cafè mentre llegeixo el diari.
Quan torno dalt, baixo la temperatura de les cèl·lules que tinc creiexent. No, no podia tenir unes E.coli normals, que creixin a 37ºC... ara una horeta a 37ºC, baixa a 30ºC, a 28ºC i finalment deixa a 26ºC... merda de colis pijes... En aquest moment em para una companya, i em diu “Pere! Tu escrius a Gumets? Hi he arribat des de Vilaweb i el primer que m’he trobat ha sigut “Iósódéu diu:””. Merci, Jordi... Ara seré mundialment conegut com a col·laborador teu... ja veuràs que divertit quan em comencin a demanar autògrafs... teus.
Entro al laboratori i preparo tampó (AcNa 50mM pH5). Calibro el pHmetre (7.02........... 4.00), peso 34.08 grams d’acetat de sodi i ajusto el pH amb àcid acètic glacial (passant de 8.32 a 5.00). A mig ajust recordo que he oblidat el mòbil al cotxe.
Acabo de concentrar la mostra al minitan (he passat d’un litre a uns 80ml en poc menys de dues hores) i netejo els circuits amb hidròxid de sodi (NaOH 0.1M) i aigua destil·lada. Mentre, els cultius estan ja pràcticament a punt, després de tres hores creixent. Estic incomunicat! Ansietat, ansietat! Abans però vaig a buscar el mòbil al cotxe. Que es fotin les colis pijes, que s’esperin. Quan torno, preparo IPTG (0.02g en 400µl d’aigua mQ) per induir els cultius. Fa pudor... tant l’IPTG com els cultius bacterians. Omplo el bidó d’aigua destil·lada, i mentre espero voto per Gumets a l’ordinador del despatx. El bidó no ha vessat, no l’he oblidat prou. Oh! Sorpenent! Torno al laboratori amb el temps just d’esquitxar-me amb l’hidròxid de sodi i indueixo els cultius amb 100µl d’IPTG. Poso en aigua destil·lada un tros de sac de diàlisi perquè s’hidrati.
Llavors (Just a temps!) em truquen per si vull anar a dinar. Som-hi!
M’assec al costat d’una noia amb una estrident samarreta groga i un discret (i innecessari) tanga blau. Menjo amb fruïció. Estic fart dels dinars d’en Paco, em plantejo des de fa temps portar-me el dinar de casa, el meu estómac i la butxaca m’ho agraïrien...
Una vegada “satisfet” l’estómac, torno al despatx, em poso música (Modest Mouse, m’encanta) i preparo el .04. Entremig, en Marc em demana (altra vegada...!) que posi la cançó de Zeburâman. Criatura...
