La pel·li és una merda, m’ho hauria pogut estalviar perfectament, esborrar-la en veure l’error, però no... Toca’t els collons... Vaig a la dutxa.
La dutxa m’avorreix tant com em relaxa, de manera que acabo sempre pensant tonteries enormes. He arribat a pensar en física de partícules, i he escrit dotzenes de posts mentals que són ràpidament oblidats... Avui, però, he recordat que avui en Dani, al seu Lmewmon, ha publicitat el meu gran repte, i no n’he dit res. Això, entre moltes d’altres coses. Merci... Doneu una ullada al seu blog, certament val la pena...
Menjo xocolata. 25g.
Mentre “11:11” avança, m’entretinc com puc. Faria lleig, adormir-me i no dir-ho... Faig un recompte de les lectures de cada entrega de “Iósógrándéu”. Poc abans de les deu trobo: Teaser – 25 / Trailer – 20 / .01 – 24 / .02 – 16 / .03 – 35 / .04 – 21 / .05 – 13 / .06 – 7. Visites, visites, visites... Uoooohh – ho – ho – ho – hoooo!!! El més rellevant que hi veig és el que he decidit batejar com “Efecte Olaya”, segons el qual tot post (en aquest cas, el tercer) que dugui com a reclam dolços, pastissos, diminutius i diferents tons de rosa, atrau lectors. Visites, visites, visites... Uoooohh – ho –ho – ho – hoooo!!! Un pensament digne de la millor de les dutxes.
Acaba “11:11”. Buff...
Em poso “Van Helsing”. Burro, burro, burro, burro...!
