Episodi III. Consideracions transitòries i generals.
(No faré una “crítica” com les que tant m’agrada fer i tan poc faig, entre d’altres coses perquè no em ve massa de gust i encara estic lleugerament “de baixa”, encara que no ho sembli…)
– Més o menys als vint minuts de pel·lícula me n’adono que no respiro, tot i la seva evident utilitat. L’inici no ho deixa fer.
– Color que més mola de la saga: el verd (amb diferència).
– Una vegada eliminat definitivament el puto Jar Jar Binks de merda, retrobem C-3PO com a personatge més ridícul i potencialment odiat. T’hem trobat a faltar.
– No recordo haver sentit mai aplaudiments en una sala de cinema fora d’un festival.
– Moment emotiu de la nit: la matança dels jedis.
– Continuo sense entendre com pot ser tan increïblement carismàtic un personatge amb un disseny tan lleig. El negre és elegant, sí… però entre la carcassa de plàstic i el casc aquest que sembla un orinal al revés… Sense tenir en compte els botonets del pit, que el vermell sembla cridar a apretar-lo per desconnectar en Vader. Us imagineu en Luke tocant amb el sable làser el botonet vermell aquest, i mentre observa en Darth Vader morint, dir “Ual·la, doncs ha sigut fàcil… (!!!)”.
– Han de prohibir els sables làser de color lila. Ara.
– Hayden Christensen, digne pare de Mark Hamill. Està clar que tampoc d’ell se’n sabrà mai més res, fora de festivals i convencions temàtiques.
– Lliçó d’interpretació per tontos #52: Actuar bé no és posar cara d’emprenyat… Hayden, ets tan dolent com a les altres dues.
– A un jedi no se’l mata per l’esquena (fa lleig).
– Hi ha dos tipus de robots, els grossos antropomòrfics amb mala llet i els petits que fan sons de joguina encara que s’estiguin carregant a traïció una nau interestel·lar… (Relacionat amb això, voto perquè a l’R2-D2 li posi veu l’Ian McKellen, com a mínim, i guanyi així la dignitat que se li nega i tant mereix).
– Número de wookiees: insuficient.
– Star Wars Quadrilogy.
– El que probablement (?) sigui el primer enfrontament entre dos sables làser blaus té força números per ser el millor de la saga.
– No cal tornar als 70… (Bé, sí que cal per tenir un enllaç perfecte… però no cal…)
– Voteu Yoda.
– Això, és un Obi – Wan!
– És curiós veure com dins la història de Star Wars es poden trobar referències a la política espanyola. A en Jar Jar Binks li passa exactament el mateix que els personatges que per aquí sobren i no se sap què fer-ne… l’envien al Senat.
