- Vaja... una pel·lícula en 3D i jo sense ulleres.
- Mira, el cap tallat de la mama...
- Dedueixo que això deu ser el final de la segona... (Ja us ho sabré dir més tard)
- Ja es nota, ja, amb aquests títols de crèdit, que és en tres dimensions... (Odio els 80, els odio...).
- Ecs... menjar de peix...
- M’acaben d’informar que al títol de la cinquena part hi havia posat “VI”... clar, és que em perdo... Canviat. A més, decideixo continuar-les penjant d’una en una. A veure si al final a la portada només hi ha anàlisis de “Viernes 13”... (cosa que diria més aviat poc a favor meu...)
- Que soso, el tiu aquest, morint... Body count: 1
- A veure si la senyora dels rulos s’ho curra més... Doncs no. Body count: 2
- “Sexo, sexo, sexo!” “Qué sería un fin de semana en el campo sin sexo?”. Ja us ho sabré dir, ja, llestos...
- Oh! Uns hippys fumant!
- Oh! Oh! Una embarassada!
- Un tiu sobant al mig de la carretera??!! Ah, està sonat...
- Jo també vaig portar camises de quadres.
- Em torno a preguntar quants lectors he perdut, aquests tres dies... Ho sento, de veritat, eh?
- M’avorreixoooo...
- Hi ha un munt de forques, en aquest graner... Body count: 5
- “No te gustaría, un revolcón sobre el heno?”.
- Jo també vull matar hippys...
- Crec que m’he perdut algunes morts... Body count: 6
- Dutxa després del sexe... Body count: 8
- Vull una dutxa.
- “Twenty-five years with Godzilla”
- Oh! El hippy encara és viu! No em dec haver perdut massa res...
- Ui, tinc el nas vermell... Fa fred...
- Ara no sé si aquest l’he comptat... diria que no... Oh! Finalment s’ha carregat el hippy! Body count: 11
- A en Jason li agrada aixafar cranis... Body count: 12
- Qui va dir que els CD’s serien eterns mereix una mort lenta i dolorosa.
- Va... que s’acabi d’una vegada...
- M’avorreixoooo...
- “No puedes estar vivo!” El que no pot estar viu és aquest... que diria que tenia el número 4... El recompte de cadàvers no té absolutament cap credibilitat...
- Els ànecs coll-verd fan por. Es podria fer una pel·li, protagonitzada per ànecs? Si n’hi ha una amb conills... tot pot ser...
- Les destrals al cap donen un glamour que no t’ho creus.
