Suposo que a tots ens recomforta bastant poder pensar que tot el que fem té i (sobretot) tindrà un sentit, que l'esforç té sempre una recompensa i que el temps acaba posant a cadascú al lloc que li correspon segons els seus mèrits. Però per poc que reflexionem sobre el tema necessàriament acabem veient que el que en realitat mou el món (i no només la humanitat) és l'atzar, una caòtica seqüència de fets (des)afortunats.
Com a (aspirant a) investigador, suposo que hauria de ser especialment reticent a aquest fet, però potser per la mateixa causa puc discriminar millor fets que hi donin suport. Més enllà de processos enterament moguts per l'atzar, d'entre els quals destaca l'evolució per importància i universalitat, un gran nombre de descobriments i invents tenen el seu origen en un procés atzarós. D'entre tots ells, segurament el més conegut i difós sigui el fet que va portar Alexander Fleming al descobriment (que no invent) de la penicil·lina. Suposo que tothom coneix a grans trets la història.
Fleming, un clar exemple de científic descuidat, torna d'unes (suposem que) merescudes vacances i es troba unes plaques amb cultius bacterians contaminades per fongs. Primerament no hi dóna massa importància i llenç els cultius contaminats, però quan els va haver de recuperar per ensenyar a un company el que havia passat, es va adonar que al voltant d'on creixia el fong hi havia una fina zona sense creixement bacterià, el que es coneix amb el nom d'hal·lus d'inhibició. Es calcula que la penicil·lina ha salvat uns 200 milions de vides. Atzar i geni innegable.
Atzar i geni innegable si ens limitem a aquest capítol. Fleming no va començar a estudiar medicina fins als 20 anys, quan una herència li va permetre deixar temporalment la feina i posar-se a estudiar. Es va especialitzar com a cirugià, una qualificació que estava ja completament coberta a l'hospital on es va formar. Però resulta que Alexander Fleming era un excel·lent tirador que l'equip de tir esportiu de l'hospital no es podia permetre el luxe de perdre, així que li van facilitar una plaça al departament... de microbiologia.
I aquesta història seria encara millor si resultés cert el mite segons el qual els estudis de Fleming haurien sigut pagats per l'amo de la casa on el pare de Fleming feia de jardiner, el senyor Churchill, després que aquest salvés la vida al seu fill... Winston. Mite que es completaria durant la segona guerra mundial, tancant-se el cercle quan el primer ministre Winston Churchill seria salvat de la mort gràcies a la penicil·lina.
En definitiva, que tant important va resultar en aquest descobriment el geni indubtable d'Alexander Fleming com un conjunt de fets inconnexes, atzarosos i (aparentment) banals. Tots ells convergint en una espora que entra per una finestra mal tancada.
així avança el món.
I així estem aquí.
Per culpa d'una papallona. O d'una espora.
I així estem aquí.
Per culpa d'una papallona. O d'una espora.
