A vegades em passa que m’entren unes ganes terribles d’abaixar-me els pantalons i balancejar els genitals. Ho prometo. Mai he aconseguit fer-ho, però alguna cosa em diu que el món seria molt millor si ho fes de tant en tant. Em sentiria millor, hi hauria harmonia intercultural, s’aturaria el canvi climàtic, cancel·larien Operación Triunfo per baixa audiència i fins i tot el menjar sense sal seria comestible.
Cap avall. Cap aquí (flip!). Cap allà (flap!). Cap aquí – cap allà (flip-flap!). Cap amunt. De què parlàvem?
Però resulta que sóc un ésser cavallerós. Tot glamour i tot saber estar. I ben contenta n’està l’úlcera, de tanta bondat.
