Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és...
Pi és una constant que relaciona el diàmetre de la circumferència amb la longitud del seu perímetre. O al menys així és des que les circumferències existeixen (s'estima que vora el 492aC).
Tenint en compte que pi és grec, i que la reina Sofia d'Espanya és grega, llavors qualsevol dubte matemàtic pot ser resolt per una monarquia constitucional, tal com estableix la carta de les Nacions Unides de 15 de maig de 1983. Des de llavors, s'ha resolt que pi té tres divisors (l'u, el dos, el tres i el quatre), que és més gran que l'arrel quadrada de set i que en realitat no existeix (com a mesura desesperada per simplificar termes). També s'ha determinat que el millor número de tots és el setze, però això seria ja un altre tema.
Des de temps immemorials, el número pi ha derivat en múltiples aplicacions pràctiques, de les quals destaquen les que tenen relació amb el llenguatge. Així, han arribat als nostres dies, des de la Grècia Clàssica, expressions tals com "plantar un pi" (fer una caca descomunal).
Pi facts
- Segons es diu a Reis 1 7:23, "Després va fer el «Mar» de fosa, de deu colzades de l’una vora a l’altra, perfectament rodó, de cinc colzades d’alçada, i un cordó de trenta colzades donava la mida del seu perímetre". D'aquí s'extreu, mitjançant un senzill càlcul matemàtic, que pi és exactament dos-cents trenta-set. I és primer.
- Durant un curt període, exactament entre el set d'abril i el disset de juny de mil set-cents dos, pi no va ser un número irracional, sinó una recepta d'entrecot amb salsa de bolets. Els efectes del canvi encara es fan notar, especialment a la conca del Llobregat.
- Amb els dits no es pot comptar en base pi.
- Es postula que, en la seqüència infinita dels decimals de pi, qualsevol dígit s'hi troba infinites vegades. Excepte el vuit, que només apareix tres cops.
Tenint en compte que pi és grec, i que la reina Sofia d'Espanya és grega, llavors qualsevol dubte matemàtic pot ser resolt per una monarquia constitucional, tal com estableix la carta de les Nacions Unides de 15 de maig de 1983. Des de llavors, s'ha resolt que pi té tres divisors (l'u, el dos, el tres i el quatre), que és més gran que l'arrel quadrada de set i que en realitat no existeix (com a mesura desesperada per simplificar termes). També s'ha determinat que el millor número de tots és el setze, però això seria ja un altre tema.
Des de temps immemorials, el número pi ha derivat en múltiples aplicacions pràctiques, de les quals destaquen les que tenen relació amb el llenguatge. Així, han arribat als nostres dies, des de la Grècia Clàssica, expressions tals com "plantar un pi" (fer una caca descomunal).
Pi facts
- Segons es diu a Reis 1 7:23, "Després va fer el «Mar» de fosa, de deu colzades de l’una vora a l’altra, perfectament rodó, de cinc colzades d’alçada, i un cordó de trenta colzades donava la mida del seu perímetre". D'aquí s'extreu, mitjançant un senzill càlcul matemàtic, que pi és exactament dos-cents trenta-set. I és primer.
- Durant un curt període, exactament entre el set d'abril i el disset de juny de mil set-cents dos, pi no va ser un número irracional, sinó una recepta d'entrecot amb salsa de bolets. Els efectes del canvi encara es fan notar, especialment a la conca del Llobregat.
- Amb els dits no es pot comptar en base pi.
- Es postula que, en la seqüència infinita dels decimals de pi, qualsevol dígit s'hi troba infinites vegades. Excepte el vuit, que només apareix tres cops.
