Aniversari (3)
Publicat per iosodeu cap allà les 12:32
Tres anys són molt anys, i vistos en perspectiva són encara més. En tres anys poden passar un munt de coses, o més aviat en tres anys han de passar moltes coses. A nivell personal, a nivell professional i fins i tot a nivell internacional. Hi ha gent que arriba i hi ha gent que se'n va, per un motiu o altre. Hi ha noves fites que substitueixen les velles, bé perquè s'han assolit, bé perquè ja no val la pena continuar-hi insistint per simple tossudoria. I a mesura que avancem més difícil es fa resistir la temptació de mirar enrere. Aquella relació que vam deixar, aquella carrera que no vam escollir, aquell viatge que no vam fer, aquell concert on no vam anar. I ara, també, aquell post que no vam escriure o aquell tan horrible.
Aquests últims temps m'he dedicat per aquí gairebé només a dues coses. Per una banda, a fer declaracions d'intencions. Per l'altra, a parlar del bloc des del bloc. Dues coses que cada una per si mateixa pot portar a la defunció de qualsevol. De qualsevol que no sigui jo, clar, que jo sóc més xulo que ningú.
Així doncs, tres anys i una (altra) última declaració d'intencions.
Fa temps que el bloc ha deixat de treure'm el son, i em limito a divertir-me amb ell. Però fa una temporadeta que em diverteixo bastant més en un parell d'altres llocs. Un d'aquests, els que sigueu observadors (que ho sou molt més del que esperava, la veritat) ja l'haureu trobat. L'altre... l'altre és molt gran. Així doncs, en circumstàncies normals m'estaria acomiadant, o ja ho hauria fet fa temps, però... però miro enrere i veig un reflex del què he sigut jo els darrers tres anys, i això no té preu.
Més enllà de croissants, escrits, frases, putadetes, pel·lícules, reflexions, relats, imatges i missatges anuals d'autocomplaença, ió só Iósódéu. I per molts anys.
