Fa ja uns mesos em vaig comprometre, davant una il·lustre i selecta companyia, a realitzar un post ben atrevit i trencador. El fet d'estar a Madrid per aquestes dates ho havia de fer factible, i només depenia (exclusivament) dels meus collons.
Doncs bé, els meus collons potser no són del tot petits, però realment avui s'han retret.
Ara només em queda retirar-me a un racó i posar a la vostra disposició la petita porció de dignitat que encara em restava intacta. Jo ploraré com una nena mentre en feu el que creieu convenient.
Serveix d'excusa que plovia a bots i barrals i que tenia un munt de feina?
(Shame on me!)
