A veure, tot plegat és tan brutal que no sé ni com començar. Ben al principi d'estar per Madrid va arribar a les meves mans una mena de "miniguia de madrid per guiris perduts", que fins al moment m'ha resultat bastant útil per no perdre'm cap de les principals meravelles d'aquesta fantàstica ciutat. Especialment útils són les dues rutes turístiques amb tot el que és ineludible (tant la route 1 com la route 2 comencen, evidentment, a la puerta del sol). Però per molt temptador que sigui, no és de la Puerta del Sol, del que us vull parlar avui, sinó d'una línia especialment intrigant de la "miniguia", concretament dins una petita cronologia de la ciutat. Atenció, eh?!
1383-1390 Leo I temporary makes Madrid the capital of the Kingdom of Armenia
Flipa. Em diuen que Lleó primer, durant set anys, va convertir Madrid en la capital del regne d'Armènia. Anem enumerant les sensacions que provoca aquesta frase. Sorpresa. Incredulitat. Perplexitat. Interès. Curiositat. Enveja. Hòstia quina enveja! Amb el que ens mola als catalans recordar que un dia Sicília va ser nostra, imagineu si Barcelona un bon dia hagués esdevingut la capital d'Armènia. Ara tindríem com a mínim una secció al telenotícies vespre dedicada a l'actualitat de Yerevan. Però no és només això, nens i nenes! Perquè l'Armènia de 1383 no és l'Armènia actual. Noooooooo!!! (I això que ja el 1383 havia perdut territori respecte de l'Armènia antiga).
Bé, com de costum, em difumino.
Resulta doncs que una vegada superada la sorpresa incial, i pensant-ho fredament, m'he acabat convencent que això havia de ser, per força, la venjança friqui del becari putejat a qui li va tocar fer la miniguia. Friqui i genial, val a dir. I després l'enveja ha sigut una altra.
Però fos com fos, ho havia de comprovar. Que era cert? Necessitaria compartir amb el món aquest coneixement tan brutal. Que era fals? Necessitaria esbombar l'hàbil maniobra del becari.
El primer que he fet és buscar qui era el tal Lleó I, rei d'Armènia, i me n'he adonat que les dates no coincidien gens amb el que em deien, ja que Lleó I va morir el 14 de Febrer de 1140. Tot semblava que la tesi certa era la del becari catxondo, però encara calia investigar més. El següent pas ha sigut buscar qui era el rei d'Armènia entre 1383 i 1390, i ha resultat ser un altre Lleó, Lleó V (també conegut com Lleó VI, segons si es considera o no Lleó I com a rei d'Armènia). Sorprenent!
Però la cosa no acaba aquí, ja que Lleó V d'Armènia el primer que va fer una vegada assolit el tron, l'any 1373, va ser barallar-se per ell amb un cosí llunyà que tenia un exèrcit tirant a bastant més poderós. Resum? Que a en Lleó V el seu cosí Ashot li va ben donar pel cul, i va ser fet presoner el 1374. Com aquell qui diu, no li va donar temps ni de fuetejar dos súbdits que ja era ell, el fuetejat.
I és en aquest punt de la història (o uns nou anys més tard, el 1383) on apareix Joan I, rei de Castella, que devia ser una mena de Sarkozy medieval, i va utilitzar els seus superpoders per anar al Caire i bescanviar Lleó V per un assortiment de pedres precioses, sedes i aus de presa.
I com que al bon Joan I de Castella li sobraven uns terrenys cap al centre-sud del seu regne, on hi havia una fortalesa perillosa i un projecte de ciutat que no acabava de fructificar, va nomenar Lleó V senyor de Madrid.
I així fou que Lleó V va ser feliç governant els armenis des de Madrid fins la fi dels seus dies. Bé, en realitat fins la fi dels dies de Joan I, quan va haver de fugir de Madrid cercant noves aventures!
