Etiquetes
Arxius
juny 2008
maig 2008
abril 2008
marc 2008
febrer 2008
gener 2008
desembre 2007
novembre 2007
octubre 2007
setembre 2007
agost 2007
juliol 2007
juny 2007
maig 2007
abril 2007
marc 2007
febrer 2007
gener 2007
desembre 2006
novembre 2006
octubre 2006
setembre 2006
agost 2006
juliol 2006
juny 2006
maig 2006
abril 2006
marc 2006
febrer 2006
gener 2006
desembre 2005
novembre 2005
octubre 2005
setembre 2005
agost 2005
juliol 2005
juny 2005
maig 2005
abril 2005
marc 2005
febrer 2005
gener 2005
desembre 2004
novembre 2004
octubre 2004
setembre 2004
agost 2004
juliol 2004
juny 2004
maig 2004
abril 2004
30.01.2008
Segueix
27.01.2008
Me adormit. M'he adormit! Són les onze passades i m'havia quedat sobadíssim!! He continuat mirant la minisèrie, no és gran cosa, però tampoc arriba al nivell de posar violent.
Crec que l'experiència aquest cop haurà arribat a la seva fi. Hauran sigut dos dies, amb menys intensitat que les dues vegades anteriors, però en el fons haurà estat com a mínim igual de bé. Jo m'ho he passat bé, i a la que el poll va sortit del niuet va començar una segona història, fins i tot més interessant que la primera. El que més m'ha agradat d'aquesta part ha sigut poder recuperar les bones estones que passàvem a la facultat quan tots plegats érem una colla de biòlegs acabats de llicenciar. Com ha passat el temps.
Buff! Si ja és diumenge! Fins la propera.
26.01.2008
25.01.2008
Fer un beer time és dur.
Hohohohohoho! És conya, el que és dur és haver d'esperar que arribi l'hora de fer-lo. Però gràcies als poders ninja-like de Capdepoll fins i tot l'espera és amena. I quan finalment arriben les beer time menys cinc, i és hora d'anar reclutant la gent, tot plegat és una festa.
No sé si serà per les influències, o per què, però avui també el beer time s'ha allargat, tot i que només ha sigut doble.
Una vegada acabat, només queda muntar la diàlisi i ja puc marxar. Cada vegada que em poso els guants de làtex em sento com un ginecòleg a punt de fer un tacte rectal a algú. És realment una sensació ben estranya...
Però el que realment importa aquí és que per avui ja estic, i ja me'n puc anar. Uop!
25.01.2008
25.01.2008
25.01.2008
Hi ha una expressió prou popular que diu "morir-se de son". Aquest sóc jo ara mateix. Són gairebé les tres de la matinada i jo m'estic morint de son. Son. Feia força temps que no em quedava a la facultat fins més enllà de les dotze de la nit fent el capullo, però si quan arribo a casa em poso a mirar "Twilight Zone: The Movie" es veu clarament que tot plegat és culpa meva. No sé si és que no giro del tot rodó o simplement que sóc encara més gilipolles del que acostumo a estar disposat a acceptar (que ja és molt, ja), però sigui com sigui, el problema és meu. Deu ser que no en vaig fer prou ahir, d'Spielberg, amb els Jurassic Park (prou Spielberg de merda, que l'altre ben a gust que el miro, tot i que sigui car de veure).
Tot plegat fa que no me'n vagi al llit amb bones sensacions. Per una banda, una primera jornada de Iósógrándéu desvirtuada per massa feina i massa descuit. Per l'altra la sensació perenne que puc treure molt més suc del que faig, de tot, i que gairebé mai me'n surto.
Bah, res que una dormideta no pugui arreglar.
Ens retrobem demà. Aproximadament a la mateixa hora, aproximadament al mateix lloc. Amb més cervesa i molt, molt més temps per perdre! Un plaer, com sempre.
24.01.2008
24.01.2008
Ara mateix em sento com un criminal. Però com que sóc així de sobrat i vacil·lon, em sento topebé. A veure, principalment he fet dues coses que puguin ser esbombades per vergonya pròpia.
Una, oblidar unes cèl·lules que tenia a l'incubador i que havia de diluir aquest matí. Per evitar la seva mort, principalment, però com que es tracta de cèl·lules immortals, aconseguir que morin acostuma a ser tirant a complicat. Ser immortal hauria de molar, però si per ser-ho hagués de fer com la pobra senyora a qui li van robar el càncer d'úter i li van posar en un pot fa seixanta anys, potser m'ho pensaria dos cops. Però ei, que dir-se HeLa, així amb una majúscula entremig, mola tres vegades.
Però jo ara parlava de les meves, de HeLa, i me n'havia oblidat d'elles. Per sort, són unes senyores cèl·lules tumorals, i no ha passat res.
Dues, porto exactament des de les 16:55 (les beer time menys cinc) empalmant beer times. Tres estrelles. Tres Estrelles, vull dir. Tot treballant. (Atenció, avís: el que segueix a continuació és un reguitzell de bromes internes, si us fan pal, aneu al paràgraf següent, en cas que existeixi) Com se n'enteri el degà em vindrà a dir dues coses, que això és molt poc segur i que prohibirà el consum i tinença de begudes alcohòliques a la facultat. Ja em veig bevent cervesa dins una bossa de paper.
Entremig, me n'he adonat que no he agafat el lector de tarjetes, de manera que no podreu veure ni què em diu l'ordinador de l'HPLC quan hi porto prou estona davant ni tampoc en Roger (el nou fitxatge del grup, un autèntic crack conceptual) tot fullejant amb fruïció l'obra del nostre estimat expresidente "Cartas a un joven Español". Les dues coses valen prou la pena. Quan arribi a casa, cosa que serà mai abans de quarts de dotze, serà el primers que faci.
Ara, em toca esperar la Marta (del laboratori del costat) i en Roger (altre cop) per continuar el beer time amb la quarta cervesa. Visca!
24.01.2008
24.01.2008
24.01.2008
Algun dia, espero que no massa llunyà, aprendré que a partir de determinada hora és bastant recomanable no prendre cafeïna. De cap tipus. Bé, ben mirat potser això ja ho he après, el que realment em faria falta és aprendre a aplicar aquest coneixement. Potser així algun dia, espero que no massa llunyà, aconseguiré no adormir-me de manera sistemàticament recurrent.
Sentir el despertador i passar d'ell, submergint-se entre les mantes, és una sensació només superada per sentir dos despertadors i passar d'ells. Això sí, després tothom a córrer. Però també val a dir que si fos capaç de sublimar-me i veure la situació en perspectiva externa, segurament el sentiment de culpabilitat per arribar tard seria bastant menor. Total...
En arribar m'he posat a preparar els tampons (no intenteu fer-ho, no intenteu la brometa fàcil o us en penedireu) pels experiments del dia, i porto unes dues hores intentant posar-ho tot en marxa. Filtrar, desgasificar, muntar la columna, netejar i equilibrar la reïna, i un munt de coses que tendeixen a ser sensiblement més avorrides del que sonen. Que ja és dir.
Torno a la lluita contra el tedi. Amb el mateix entusiasme de sempre!
24.01.2008
Segueix
23.01.2008
23.01.2008
- No tenia cap necessitat de veure-li la polla, a en Jigsaw...
- Cap ni una!
- Bé, crec que m'he de preparar per sofrir uns subtítols plens de "#", "<em >" i similars.
- Tema subtítols arreglat. Potser l'arxiu de text intentava dir-me alguna cosa. Que no la mirés, per exemple...
- Uau, un policia "dels que no poden salvar tothom i no ho saben", i això afecta les seves relacions personals. Innovador, realment.
- Apa, ja tenim aquí el col·laborador secret que al final de la pel·lícula revelarà la seva identitat de manera sorprenent, permetent un gir final que li va posar dura al guionista una vegada es va assegurar el xec de Saw V.
- Amb quina facilitat el salvador es converteix en un fred botxí...
- Vaja, ha sigut abans del final...
- Uff, això realment fa mal. Ufffff...
- Oh... i això també... Uffffffff...
- Bah!
- Bah, bah i bah!
23.01.2008
Segueix
14.01.2008 
Segueix
13.01.2008
10.01.2008
10.01.2008
8.01.2008
7.01.2008 
Segueix
6.01.2008 
Segueix
6.01.2008 
Segueix
6.01.2008 
Segueix
6.01.2008
Segueix
5.01.2008 
Segueix
5.01.2008
4.01.2008
Segueix
3.01.2008
Segueix
2.01.2008 
Segueix
Croissant 112 - La Prodigiosa Vida De Sir Isaac Von Hampshire (X)
Publicat per iosodeu cap allà les 23:57
27.01.2008
Iósógrándéu 3.13
Publicat per iosodeu cap allà les 00:01
Me adormit. M'he adormit! Són les onze passades i m'havia quedat sobadíssim!! He continuat mirant la minisèrie, no és gran cosa, però tampoc arriba al nivell de posar violent.Crec que l'experiència aquest cop haurà arribat a la seva fi. Hauran sigut dos dies, amb menys intensitat que les dues vegades anteriors, però en el fons haurà estat com a mínim igual de bé. Jo m'ho he passat bé, i a la que el poll va sortit del niuet va començar una segona història, fins i tot més interessant que la primera. El que més m'ha agradat d'aquesta part ha sigut poder recuperar les bones estones que passàvem a la facultat quan tots plegats érem una colla de biòlegs acabats de llicenciar. Com ha passat el temps.
Buff! Si ja és diumenge! Fins la propera.
26.01.2008
Iósógrándéu 3.12
Publicat per iosodeu cap allà les 19:00
Resulta ser que a vegades hi ha imprevistos, i aquests imprevistos poden ser de diversos tipus. En el cas que ara ens interessa, estaríem parlant d'un imprevist que fa que el que havia de ser un viatge regular pel meu dia a dia es vegi truncat de manera sobtada. No se m'ha mort cap àvia, ni se m'ha espatllat el cotxe, ni m'he posat malalt, ni res de tot això. Simplement em vaig deixar entabanar, cap allà les vuit, per anar a fer un parell de cerveses per Girona i vaig acabar tornant a casa a quarts de sis de la matinada.
Entremig...
Avui he estat dormint fins pràcticament les tres del migdia. He intentat dinar alguna cosa i després he mirat un parell de capítols de House. Ara estic mirant una espècie de minisèrie basada en uns relats curts d'Stephen King. En el primer, un grup de soldats de joguina combaten un implacable assassí a sou. Ara, una parella americana es perd a Londres. Buuuuuhh...!!!
A sobre, crec que he plantat en Gerard, que aquest vespre havíem d'anar a fer una cervesa. Uf, ara me n'adono del munt de vegades que he repetit aquesta paraula, aquests dies...
Entremig...
Avui he estat dormint fins pràcticament les tres del migdia. He intentat dinar alguna cosa i després he mirat un parell de capítols de House. Ara estic mirant una espècie de minisèrie basada en uns relats curts d'Stephen King. En el primer, un grup de soldats de joguina combaten un implacable assassí a sou. Ara, una parella americana es perd a Londres. Buuuuuhh...!!!A sobre, crec que he plantat en Gerard, que aquest vespre havíem d'anar a fer una cervesa. Uf, ara me n'adono del munt de vegades que he repetit aquesta paraula, aquests dies...
25.01.2008
Iósógrándéu 3.11
Publicat per iosodeu cap allà les 19:11
Fer un beer time és dur.Hohohohohoho! És conya, el que és dur és haver d'esperar que arribi l'hora de fer-lo. Però gràcies als poders ninja-like de Capdepoll fins i tot l'espera és amena. I quan finalment arriben les beer time menys cinc, i és hora d'anar reclutant la gent, tot plegat és una festa.
No sé si serà per les influències, o per què, però avui també el beer time s'ha allargat, tot i que només ha sigut doble.
Una vegada acabat, només queda muntar la diàlisi i ja puc marxar. Cada vegada que em poso els guants de làtex em sento com un ginecòleg a punt de fer un tacte rectal a algú. És realment una sensació ben estranya...Però el que realment importa aquí és que per avui ja estic, i ja me'n puc anar. Uop!25.01.2008
Iósógrándéu 3.10
Publicat per iosodeu cap allà les 16:04
Sortosament, no només de cafè es nodreixen els biòlegs moleculars. També requereixen una font suplementària d'altruisme interpersonal. Que ens agrada ajudar els qui ens envolten, vull dir. Com Jesús, però més nets. I amb bata.
Tot això ve a què abans de dinar en Gerard ha vingut cercant ajuda altruista. Necessitava el Dreamweaver i no sabia com fer un bypass de les mesures de seguretat, se'n podria dir. El cas és que Capdepoll ha anat en la seva ajuda sens dilació.
Una vegada feta la Dansa de l'Orgull Victoriós, me n'he anat a dinar. És que l'altruisme consumeix energia a nivells estratosfèrics.
Després d'això, cafè i a acabar ràpid la feina, a veure si hi ha sort i ho aconsegueixo.
Nota feliç del moment: el senyor vending ha vingut a reomplir la màquina de cerveses.
Tot això ve a què abans de dinar en Gerard ha vingut cercant ajuda altruista. Necessitava el Dreamweaver i no sabia com fer un bypass de les mesures de seguretat, se'n podria dir. El cas és que Capdepoll ha anat en la seva ajuda sens dilació.
Una vegada feta la Dansa de l'Orgull Victoriós, me n'he anat a dinar. És que l'altruisme consumeix energia a nivells estratosfèrics.Després d'això, cafè i a acabar ràpid la feina, a veure si hi ha sort i ho aconsegueixo.
Nota feliç del moment: el senyor vending ha vingut a reomplir la màquina de cerveses.
25.01.2008
Iósógrándéu 3.09
Publicat per iosodeu cap allà les 12:27
Estar despert però incapaç de llevar-se és una sensació ben estranya que no desitjo a ningú. Sortosament, el petit Sarkozy que tots, fins i tot jo mateix, portem dins i que és capaç dels més grans impossibles ha vingut al meu rescat i ha aconseguit aixecar-me. Tres puntets pel meu minisarky.
La feina avui ha de ser en principi prou lleu, he de concentrar una mostra i poc més. Ara també us podria fer una petita introducció a les virtuts de la filtració tangencial quan volem reduir un litre a menys de cent mililitres, però no ho voleu. Oi?
Mentre ho estava preparant tot hem anat amb en Gerard a fer el primer cafè del dia, i mentre el preparava he decit que avui seria amb una elevada probabilitat "el dia de fer coses amb el pollet al cap".
Amb tots vosaltres, un home amb un poll al cap fent un cafè mentre dóna una ullada a la premsa del dia:
La feina avui ha de ser en principi prou lleu, he de concentrar una mostra i poc més. Ara també us podria fer una petita introducció a les virtuts de la filtració tangencial quan volem reduir un litre a menys de cent mililitres, però no ho voleu. Oi?
Mentre ho estava preparant tot hem anat amb en Gerard a fer el primer cafè del dia, i mentre el preparava he decit que avui seria amb una elevada probabilitat "el dia de fer coses amb el pollet al cap".
Amb tots vosaltres, un home amb un poll al cap fent un cafè mentre dóna una ullada a la premsa del dia:
25.01.2008
Iósógrándéu 3.08
Publicat per iosodeu cap allà les 02:50
Hi ha una expressió prou popular que diu "morir-se de son". Aquest sóc jo ara mateix. Són gairebé les tres de la matinada i jo m'estic morint de son. Son. Feia força temps que no em quedava a la facultat fins més enllà de les dotze de la nit fent el capullo, però si quan arribo a casa em poso a mirar "Twilight Zone: The Movie" es veu clarament que tot plegat és culpa meva. No sé si és que no giro del tot rodó o simplement que sóc encara més gilipolles del que acostumo a estar disposat a acceptar (que ja és molt, ja), però sigui com sigui, el problema és meu. Deu ser que no en vaig fer prou ahir, d'Spielberg, amb els Jurassic Park (prou Spielberg de merda, que l'altre ben a gust que el miro, tot i que sigui car de veure).Tot plegat fa que no me'n vagi al llit amb bones sensacions. Per una banda, una primera jornada de Iósógrándéu desvirtuada per massa feina i massa descuit. Per l'altra la sensació perenne que puc treure molt més suc del que faig, de tot, i que gairebé mai me'n surto.
Bah, res que una dormideta no pugui arreglar.
Ens retrobem demà. Aproximadament a la mateixa hora, aproximadament al mateix lloc. Amb més cervesa i molt, molt més temps per perdre! Un plaer, com sempre.
24.01.2008
Iósógrándéu 3.07
Publicat per iosodeu cap allà les 23:29
Quan em foto quatre cerveses sempre acabo o bé dient tonteries o bé fent-les o bé escrivint-les. I en aquest darrer cas a vegades em foto amb nens kantians, i a vegades faig coses pitjors. Com obrir blogs, per exemple. Però resulta que aquest cop l'únic que he fet ha sigut passar del Iósógrándéu. Cap novetat. La qüestió és que he estat entre cinc i nou de la tarda-vespre (aprox.) de beer time semicontinu. Apa, jo vaig sumant rècords a l'edifici. Que si número més gran d'hores treballades, que si més hores seguides de beer time, que si...
Ara mateix són les onze passades i encara estic a la facultat, esperant per recollir i fotre el camp cap a casa. Com diria algú de per aquí, "són les onze i encara no he sopat". Oh! Semblaria un "reverencieu-me", però en realitat hauria de ser un "observeu tothom com en sóc, de burro dels collons".
I us podria ara fer una petita iniciació en els fonaments de la gelfiltració, però jo prefereixo (i vosaltres també) continuar escoltant el partit.
I demà continuarem, que amb tot plegat al final em semblarà poquet. Quan arribi a casa menjaré alguna cosa i em posaré una pel·lícula, de manera que encara hi haurà un altre post, però sigui com sigui, demà més.
Ara mateix són les onze passades i encara estic a la facultat, esperant per recollir i fotre el camp cap a casa. Com diria algú de per aquí, "són les onze i encara no he sopat". Oh! Semblaria un "reverencieu-me", però en realitat hauria de ser un "observeu tothom com en sóc, de burro dels collons".
I us podria ara fer una petita iniciació en els fonaments de la gelfiltració, però jo prefereixo (i vosaltres també) continuar escoltant el partit.
I demà continuarem, que amb tot plegat al final em semblarà poquet. Quan arribi a casa menjaré alguna cosa i em posaré una pel·lícula, de manera que encara hi haurà un altre post, però sigui com sigui, demà més.
24.01.2008
Iósógrándéu 3.06
Publicat per iosodeu cap allà les 20:13
Ara mateix em sento com un criminal. Però com que sóc així de sobrat i vacil·lon, em sento topebé. A veure, principalment he fet dues coses que puguin ser esbombades per vergonya pròpia.Una, oblidar unes cèl·lules que tenia a l'incubador i que havia de diluir aquest matí. Per evitar la seva mort, principalment, però com que es tracta de cèl·lules immortals, aconseguir que morin acostuma a ser tirant a complicat. Ser immortal hauria de molar, però si per ser-ho hagués de fer com la pobra senyora a qui li van robar el càncer d'úter i li van posar en un pot fa seixanta anys, potser m'ho pensaria dos cops. Però ei, que dir-se HeLa, així amb una majúscula entremig, mola tres vegades.
Però jo ara parlava de les meves, de HeLa, i me n'havia oblidat d'elles. Per sort, són unes senyores cèl·lules tumorals, i no ha passat res.
Dues, porto exactament des de les 16:55 (les beer time menys cinc) empalmant beer times. Tres estrelles. Tres Estrelles, vull dir. Tot treballant. (Atenció, avís: el que segueix a continuació és un reguitzell de bromes internes, si us fan pal, aneu al paràgraf següent, en cas que existeixi) Com se n'enteri el degà em vindrà a dir dues coses, que això és molt poc segur i que prohibirà el consum i tinença de begudes alcohòliques a la facultat. Ja em veig bevent cervesa dins una bossa de paper.
Entremig, me n'he adonat que no he agafat el lector de tarjetes, de manera que no podreu veure ni què em diu l'ordinador de l'HPLC quan hi porto prou estona davant ni tampoc en Roger (el nou fitxatge del grup, un autèntic crack conceptual) tot fullejant amb fruïció l'obra del nostre estimat expresidente "Cartas a un joven Español". Les dues coses valen prou la pena. Quan arribi a casa, cosa que serà mai abans de quarts de dotze, serà el primers que faci.
Ara, em toca esperar la Marta (del laboratori del costat) i en Roger (altre cop) per continuar el beer time amb la quarta cervesa. Visca!
24.01.2008
Iósógrándéu 3.05
Publicat per iosodeu cap allà les 16:21
Dinar és dur, si t'alimenta en Paco. Sí, sí que ho és. Per sort, el fet de dinar es veu alleujat amb la ingesta d'una bona cervesa d'ampolla. Privilegis de ser un client vip, una de les dues úniques persones de tota la facultat que poden beure'n, i els la posen al davant tan bon punt arriben a la barra. Ai, si tot funcionés així...
Una altra cosa dura és dinar fora en ple Gener. Bé, més que dur el fet de dinar fora, durs és com se'm posen els mugrons en fer-ho. Quina fred. I jo amb camisa. És ben bé que l'elegància és sacrificada. Realment, sort en tinc dels dos sensors, que m'indiquen quin és el millor moment per destinar una part de la meva energia a l'augment de la temperatura corporal. Sense ells, fóra mort.
Oh, merda! Me n'he oblidat de les cèl·lules! Merda, merda i merda!
Una altra cosa dura és dinar fora en ple Gener. Bé, més que dur el fet de dinar fora, durs és com se'm posen els mugrons en fer-ho. Quina fred. I jo amb camisa. És ben bé que l'elegància és sacrificada. Realment, sort en tinc dels dos sensors, que m'indiquen quin és el millor moment per destinar una part de la meva energia a l'augment de la temperatura corporal. Sense ells, fóra mort.
Oh, merda! Me n'he oblidat de les cèl·lules! Merda, merda i merda!
24.01.2008
Iósógrándéu 3.04
Publicat per iosodeu cap allà les 13:33
Si n'és, de fàcil, perdre el temps una estoneta. Més encara, amb l'iGoogle i les xorradetes que s'hi poden posar, com ara aquesta.
Deu minutets i ja no pots evitar veure el món de quatre colorets. Apa, ja podeu anar eliminant grupets de boletes de colors. Gaudiu.
En un altre ordre de coses, fa temps que corre per aquí un troianu de merda que es fot als pendrives i dispositius externs. Després de tota una setmana donant pel cul, finalment sembla que li hem trobat el niuet i l'hem esborrat. Ué.
En un altre ordre de coses, fa temps que corre per aquí un troianu de merda que es fot als pendrives i dispositius externs. Després de tota una setmana donant pel cul, finalment sembla que li hem trobat el niuet i l'hem esborrat. Ué.
24.01.2008
Iósógrándéu 3.03
Publicat per iosodeu cap allà les 11:37
Algun dia, espero que no massa llunyà, aprendré que a partir de determinada hora és bastant recomanable no prendre cafeïna. De cap tipus. Bé, ben mirat potser això ja ho he après, el que realment em faria falta és aprendre a aplicar aquest coneixement. Potser així algun dia, espero que no massa llunyà, aconseguiré no adormir-me de manera sistemàticament recurrent.Sentir el despertador i passar d'ell, submergint-se entre les mantes, és una sensació només superada per sentir dos despertadors i passar d'ells. Això sí, després tothom a córrer. Però també val a dir que si fos capaç de sublimar-me i veure la situació en perspectiva externa, segurament el sentiment de culpabilitat per arribar tard seria bastant menor. Total...
En arribar m'he posat a preparar els tampons (no intenteu fer-ho, no intenteu la brometa fàcil o us en penedireu) pels experiments del dia, i porto unes dues hores intentant posar-ho tot en marxa. Filtrar, desgasificar, muntar la columna, netejar i equilibrar la reïna, i un munt de coses que tendeixen a ser sensiblement més avorrides del que sonen. Que ja és dir.
Torno a la lluita contra el tedi. Amb el mateix entusiasme de sempre!
24.01.2008
Iósógrándéu 3.02
Publicat per iosodeu cap allà les 01:07
Em diuen que els han canviat la cara als Legos. Però resulta que els Legos m'importen una merda, jo de petit era de Tente.
...i així ha sigut que he decidit que preferia fer un Roblock a dedicar massa atenció a The Lost World - Jurassic Park. El primer que he trobat ha estat el fantàstic Helitron, una bellesa de color blau i blanc que es transforma en helicòpter. A veure quantes peces faltaran. A veure...
...i així ha sigut que he decidit que preferia fer un Roblock a dedicar massa atenció a The Lost World - Jurassic Park. El primer que he trobat ha estat el fantàstic Helitron, una bellesa de color blau i blanc que es transforma en helicòpter. A veure quantes peces faltaran. A veure...
23.01.2008
Iósógrándéu 3.01
Publicat per iosodeu cap allà les 22:59
A vegades en el món succeeixen coses que no fan falta. Que tots plegats ens podríem estalviar. Poden ser dècades senceres del segle XX (per posar un exemple a l'atzar podríem dir, no sé, els vuitanta). O grups de diversa naturalesa (posem per cas, així també a l'atzar... va, els hippys). O les trilogies.
I és que si no hagués comès la temeritat de posar-me a mirar Jurassic Park potser ara no estaria pensant que em disposo a convertir Iósógrándéu en una puta trilogia de merda. Un, dos i tres. Toma ià. I tot mirant la segona part de la trilogia juràsica prenc consciència que mai podré permetre que la meva obra acabi siguent una trilogia de merda, de manera que tot just començant el primer capítol del Iósógrándéu 3 ja he decidit fer el Iósógrándeu 4. Que bé. Quina festa. I quines risses!
Però jo estava parlant de Jurassic Park. Fa una estona pensava si la primera pel·lícula no hauria sigut l'estratègia de màrqueting més brillant de la història, però algú més llest que jo m'ha recordat l'existència del cristianisme. Sigui com sigui, ja quan es va estrenar, quan jo devia tenir uns 14 anys em va semblar una estafa monumental i em vaig negar a seguir-los el joc amb els putos dinosaures gallinacis. A la merda. Així que ja em direu que collons foto, mitja vida després, pretenent tragar-me de cop les tres que van fer. Puto subconscient. Deu ser solidaritat trilogítica. Odio el món i el meu subconscient.
I així arribem al final del camí, on proclamo que des de mitja tarda que tinc ganes de destruir la societat (tant l'occidental com l'oriental i la del mig i tot) tal i com la coneixem, ara a inicis del tercer mil·leni. No sé, tornar a l'edat mitjana. A l'alta, of course! Amb el seu obscurantisme, el seu pa al·lucinògen i les cremes d'heretges cada diumenge a la plaça major.
Això és diversió, i no les putes trilogies!!
(Per cert, als que ja sabeu de què va tot plegat, ens veiem ben aviat, i de manera regular durant les properes 24 hores. Per la resta, o bé ho anireu descobrint sobre la marxa, o bé no en fotreu ni puto cas, o bé repassareu les dues edicions anteriors.)
I és que si no hagués comès la temeritat de posar-me a mirar Jurassic Park potser ara no estaria pensant que em disposo a convertir Iósógrándéu en una puta trilogia de merda. Un, dos i tres. Toma ià. I tot mirant la segona part de la trilogia juràsica prenc consciència que mai podré permetre que la meva obra acabi siguent una trilogia de merda, de manera que tot just començant el primer capítol del Iósógrándéu 3 ja he decidit fer el Iósógrándeu 4. Que bé. Quina festa. I quines risses!
Però jo estava parlant de Jurassic Park. Fa una estona pensava si la primera pel·lícula no hauria sigut l'estratègia de màrqueting més brillant de la història, però algú més llest que jo m'ha recordat l'existència del cristianisme. Sigui com sigui, ja quan es va estrenar, quan jo devia tenir uns 14 anys em va semblar una estafa monumental i em vaig negar a seguir-los el joc amb els putos dinosaures gallinacis. A la merda. Així que ja em direu que collons foto, mitja vida després, pretenent tragar-me de cop les tres que van fer. Puto subconscient. Deu ser solidaritat trilogítica. Odio el món i el meu subconscient.
I així arribem al final del camí, on proclamo que des de mitja tarda que tinc ganes de destruir la societat (tant l'occidental com l'oriental i la del mig i tot) tal i com la coneixem, ara a inicis del tercer mil·leni. No sé, tornar a l'edat mitjana. A l'alta, of course! Amb el seu obscurantisme, el seu pa al·lucinògen i les cremes d'heretges cada diumenge a la plaça major.
Això és diversió, i no les putes trilogies!!
(Per cert, als que ja sabeu de què va tot plegat, ens veiem ben aviat, i de manera regular durant les properes 24 hores. Per la resta, o bé ho anireu descobrint sobre la marxa, o bé no en fotreu ni puto cas, o bé repassareu les dues edicions anteriors.)
23.01.2008
Saw IV
Publicat per iosodeu cap allà les 20:04
- No tenia cap necessitat de veure-li la polla, a en Jigsaw...- Cap ni una!
- Bé, crec que m'he de preparar per sofrir uns subtítols plens de "#", "<em >" i similars.
- Tema subtítols arreglat. Potser l'arxiu de text intentava dir-me alguna cosa. Que no la mirés, per exemple...
- Uau, un policia "dels que no poden salvar tothom i no ho saben", i això afecta les seves relacions personals. Innovador, realment.
- Apa, ja tenim aquí el col·laborador secret que al final de la pel·lícula revelarà la seva identitat de manera sorprenent, permetent un gir final que li va posar dura al guionista una vegada es va assegurar el xec de Saw V.
- Amb quina facilitat el salvador es converteix en un fred botxí...
- Vaja, ha sigut abans del final...
- Uff, això realment fa mal. Ufffff...
- Oh... i això també... Uffffffff...
- Bah!
- Bah, bah i bah!
23.01.2008
Croissant 111 - Pantie-less Glamour
Publicat per iosodeu cap allà les 02:02
14.01.2008
Croissant 110 - Metafísica
Publicat per iosodeu cap allà les 17:06
13.01.2008
Els catalans sou uns gilipolles avorrits
Publicat per iosodeu cap allà les 01:55
Valgui aquest post com a testimoni.
El dia que el senyor Paulino Cubero (parado de Ciudad real) convoqui una roda de premsa i confessi que la lletra de l'HIMNE la va escriure una nit que anava borratxo, i que la va enviar al concurs fent conya amb un col·lega (una nit que els dos anaven borratxos), renego de Catalunya i em faig espanyol.
Espanya és diversió!
El dia que el senyor Paulino Cubero (parado de Ciudad real) convoqui una roda de premsa i confessi que la lletra de l'HIMNE la va escriure una nit que anava borratxo, i que la va enviar al concurs fent conya amb un col·lega (una nit que els dos anaven borratxos), renego de Catalunya i em faig espanyol.
Espanya és diversió!
10.01.2008
Sensors
Publicat per iosodeu cap allà les 18:18
No sé si serà cosa de la febre, però tinc una fred de tres parells de collons.
Ara que hi penso, seria realment problemàtic no tenir la capacitat de notar una baixada en la temperatura ambiental. Per sort, els humans hem sigut beneïts amb un fantàstic parell de sensors.
10.01.2008
Iósógrándéu3.Teaser
Publicat per iosodeu cap allà les 15:05
8.01.2008
...de l'art de veure sense ser vist
Publicat per iosodeu cap allà les 22:43
Atenció, nens i nenes, perquè avui el tema del dia és...
Ser becari de recerca és una feina feixuga. Realment molt feixuga. Però la feixuguesa de ser becari de recerca es pot veure encara enterbolida, fins i tot seriosament complicada per diversos factors. Un d'ells, els anomenats "jefes" (que en realitat no ho serien realment, però aquest seria ja tot un altre tema que no vindria gens, gens al cas, de manera que obviarem). En especial, els jefes que es presenten en el moment més inoportú. Sí, quan estàs veient els gols de la jornada o, per què no, una miqueta de pornografia (de tipus fwd o no).
Aquest important factor es pot veure fins i tot complicat en major mesura si el lloc on ens ha tocat seure es troba just d'esquena a la porta d'entrada, situat de manera estratègica perquè el primer que vegi un visitant que entra per la porta sigui la teva pantalla i la teva esquena, amb l'agreujant que el desafortunat becari es troba d'esquenes a la porta d'entrada, sense visibilitat de cap tipus. Oh! No! Horror! Pànic!
Pobre becari. Haurà de deixar de mirar pornografia en hores de feina? No! Iósódéu, donant gala d'un altruisme d'aquells que ja no se'n troben, us dóna la solució!
Segueix
Ser becari de recerca és una feina feixuga. Realment molt feixuga. Però la feixuguesa de ser becari de recerca es pot veure encara enterbolida, fins i tot seriosament complicada per diversos factors. Un d'ells, els anomenats "jefes" (que en realitat no ho serien realment, però aquest seria ja tot un altre tema que no vindria gens, gens al cas, de manera que obviarem). En especial, els jefes que es presenten en el moment més inoportú. Sí, quan estàs veient els gols de la jornada o, per què no, una miqueta de pornografia (de tipus fwd o no).
Aquest important factor es pot veure fins i tot complicat en major mesura si el lloc on ens ha tocat seure es troba just d'esquena a la porta d'entrada, situat de manera estratègica perquè el primer que vegi un visitant que entra per la porta sigui la teva pantalla i la teva esquena, amb l'agreujant que el desafortunat becari es troba d'esquenes a la porta d'entrada, sense visibilitat de cap tipus. Oh! No! Horror! Pànic!
Pobre becari. Haurà de deixar de mirar pornografia en hores de feina? No! Iósódéu, donant gala d'un altruisme d'aquells que ja no se'n troben, us dóna la solució!
7.01.2008
Croissant Visions #12 - Senyoreta Romaní
Publicat per iosodeu cap allà les 16:27
6.01.2008
Croissant Visions #11 - GTA
Publicat per iosodeu cap allà les 13:27
6.01.2008
Croissant 109 - Tómbola
Publicat per iosodeu cap allà les 11:13
6.01.2008
Croissant 108 - Continuum! Continuum! (II)
Publicat per iosodeu cap allà les 10:23
6.01.2008
Croissant 107 - Continuum! Continuum! (I)
Publicat per iosodeu cap allà les 01:25
5.01.2008
Croissant 106 - The Meaning of Life Pt106
Publicat per iosodeu cap allà les 23:56
5.01.2008
Visca!
Publicat per iosodeu cap allà les 13:42
4.01.2008
Croissant 105 - La Prodigiosa Vida De Sir Isaac Von Hampshire (IX)
Publicat per iosodeu cap allà les 00:53
3.01.2008
Croissant 104 - La Prodigiosa Vida De Sir Isaac Von Hampshire (VIII)
Publicat per iosodeu cap allà les 14:02
2.01.2008
Croissant 103 - Un Humphrey Per Cada Estació
Publicat per iosodeu cap allà les 23:57