A vegades en el món succeeixen coses que no fan falta. Que tots plegats ens podríem estalviar. Poden ser dècades senceres del segle XX (per posar un exemple a l'atzar podríem dir, no sé, els vuitanta). O grups de diversa naturalesa (posem per cas, així també a l'atzar... va, els hippys). O les trilogies.
I és que si no hagués comès la temeritat de posar-me a mirar Jurassic Park potser ara no estaria pensant que em disposo a convertir Iósógrándéu en una puta trilogia de merda. Un, dos i tres. Toma ià. I tot mirant la segona part de la trilogia juràsica prenc consciència que mai podré permetre que la meva obra acabi siguent una trilogia de merda, de manera que tot just començant el primer capítol del Iósógrándéu 3 ja he decidit fer el Iósógrándeu 4. Que bé. Quina festa. I quines risses!
Però jo estava parlant de Jurassic Park. Fa una estona pensava si la primera pel·lícula no hauria sigut l'estratègia de màrqueting més brillant de la història, però algú més llest que jo m'ha recordat l'existència del cristianisme. Sigui com sigui, ja quan es va estrenar, quan jo devia tenir uns 14 anys em va semblar una estafa monumental i em vaig negar a seguir-los el joc amb els putos dinosaures gallinacis. A la merda. Així que ja em direu que collons foto, mitja vida després, pretenent tragar-me de cop les tres que van fer. Puto subconscient. Deu ser solidaritat trilogítica. Odio el món i el meu subconscient.
I així arribem al final del camí, on proclamo que des de mitja tarda que tinc ganes de destruir la societat (tant l'occidental com l'oriental i la del mig i tot) tal i com la coneixem, ara a inicis del tercer mil·leni. No sé, tornar a l'edat mitjana. A l'alta, of course! Amb el seu obscurantisme, el seu pa al·lucinògen i les cremes d'heretges cada diumenge a la plaça major.
Això és diversió, i no les putes trilogies!!
(Per cert, als que ja sabeu de què va tot plegat, ens veiem ben aviat, i de manera regular durant les properes 24 hores. Per la resta, o bé ho anireu descobrint sobre la marxa, o bé no en fotreu ni puto cas, o bé repassareu les dues edicions anteriors.)
I és que si no hagués comès la temeritat de posar-me a mirar Jurassic Park potser ara no estaria pensant que em disposo a convertir Iósógrándéu en una puta trilogia de merda. Un, dos i tres. Toma ià. I tot mirant la segona part de la trilogia juràsica prenc consciència que mai podré permetre que la meva obra acabi siguent una trilogia de merda, de manera que tot just començant el primer capítol del Iósógrándéu 3 ja he decidit fer el Iósógrándeu 4. Que bé. Quina festa. I quines risses!
Però jo estava parlant de Jurassic Park. Fa una estona pensava si la primera pel·lícula no hauria sigut l'estratègia de màrqueting més brillant de la història, però algú més llest que jo m'ha recordat l'existència del cristianisme. Sigui com sigui, ja quan es va estrenar, quan jo devia tenir uns 14 anys em va semblar una estafa monumental i em vaig negar a seguir-los el joc amb els putos dinosaures gallinacis. A la merda. Així que ja em direu que collons foto, mitja vida després, pretenent tragar-me de cop les tres que van fer. Puto subconscient. Deu ser solidaritat trilogítica. Odio el món i el meu subconscient.
I així arribem al final del camí, on proclamo que des de mitja tarda que tinc ganes de destruir la societat (tant l'occidental com l'oriental i la del mig i tot) tal i com la coneixem, ara a inicis del tercer mil·leni. No sé, tornar a l'edat mitjana. A l'alta, of course! Amb el seu obscurantisme, el seu pa al·lucinògen i les cremes d'heretges cada diumenge a la plaça major.
Això és diversió, i no les putes trilogies!!
(Per cert, als que ja sabeu de què va tot plegat, ens veiem ben aviat, i de manera regular durant les properes 24 hores. Per la resta, o bé ho anireu descobrint sobre la marxa, o bé no en fotreu ni puto cas, o bé repassareu les dues edicions anteriors.)
