Ara mateix em sento com un criminal. Però com que sóc així de sobrat i vacil·lon, em sento topebé. A veure, principalment he fet dues coses que puguin ser esbombades per vergonya pròpia.Una, oblidar unes cèl·lules que tenia a l'incubador i que havia de diluir aquest matí. Per evitar la seva mort, principalment, però com que es tracta de cèl·lules immortals, aconseguir que morin acostuma a ser tirant a complicat. Ser immortal hauria de molar, però si per ser-ho hagués de fer com la pobra senyora a qui li van robar el càncer d'úter i li van posar en un pot fa seixanta anys, potser m'ho pensaria dos cops. Però ei, que dir-se HeLa, així amb una majúscula entremig, mola tres vegades.
Però jo ara parlava de les meves, de HeLa, i me n'havia oblidat d'elles. Per sort, són unes senyores cèl·lules tumorals, i no ha passat res.
Dues, porto exactament des de les 16:55 (les beer time menys cinc) empalmant beer times. Tres estrelles. Tres Estrelles, vull dir. Tot treballant. (Atenció, avís: el que segueix a continuació és un reguitzell de bromes internes, si us fan pal, aneu al paràgraf següent, en cas que existeixi) Com se n'enteri el degà em vindrà a dir dues coses, que això és molt poc segur i que prohibirà el consum i tinença de begudes alcohòliques a la facultat. Ja em veig bevent cervesa dins una bossa de paper.
Entremig, me n'he adonat que no he agafat el lector de tarjetes, de manera que no podreu veure ni què em diu l'ordinador de l'HPLC quan hi porto prou estona davant ni tampoc en Roger (el nou fitxatge del grup, un autèntic crack conceptual) tot fullejant amb fruïció l'obra del nostre estimat expresidente "Cartas a un joven Español". Les dues coses valen prou la pena. Quan arribi a casa, cosa que serà mai abans de quarts de dotze, serà el primers que faci.
Ara, em toca esperar la Marta (del laboratori del costat) i en Roger (altre cop) per continuar el beer time amb la quarta cervesa. Visca!
