Hi ha una expressió prou popular que diu "morir-se de son". Aquest sóc jo ara mateix. Són gairebé les tres de la matinada i jo m'estic morint de son. Son. Feia força temps que no em quedava a la facultat fins més enllà de les dotze de la nit fent el capullo, però si quan arribo a casa em poso a mirar "Twilight Zone: The Movie" es veu clarament que tot plegat és culpa meva. No sé si és que no giro del tot rodó o simplement que sóc encara més gilipolles del que acostumo a estar disposat a acceptar (que ja és molt, ja), però sigui com sigui, el problema és meu. Deu ser que no en vaig fer prou ahir, d'Spielberg, amb els Jurassic Park (prou Spielberg de merda, que l'altre ben a gust que el miro, tot i que sigui car de veure).Tot plegat fa que no me'n vagi al llit amb bones sensacions. Per una banda, una primera jornada de Iósógrándéu desvirtuada per massa feina i massa descuit. Per l'altra la sensació perenne que puc treure molt més suc del que faig, de tot, i que gairebé mai me'n surto.
Bah, res que una dormideta no pugui arreglar.
Ens retrobem demà. Aproximadament a la mateixa hora, aproximadament al mateix lloc. Amb més cervesa i molt, molt més temps per perdre! Un plaer, com sempre.
