Fer un beer time és dur.Hohohohohoho! És conya, el que és dur és haver d'esperar que arribi l'hora de fer-lo. Però gràcies als poders ninja-like de Capdepoll fins i tot l'espera és amena. I quan finalment arriben les beer time menys cinc, i és hora d'anar reclutant la gent, tot plegat és una festa.
No sé si serà per les influències, o per què, però avui també el beer time s'ha allargat, tot i que només ha sigut doble.
Una vegada acabat, només queda muntar la diàlisi i ja puc marxar. Cada vegada que em poso els guants de làtex em sento com un ginecòleg a punt de fer un tacte rectal a algú. És realment una sensació ben estranya...
Però el que realment importa aquí és que per avui ja estic, i ja me'n puc anar. Uop!
