Ara que torno a estar a la gran capital (la de veritat, la del regne) és un moment totalment immillorable per reprendre la sèrie en la qual pretenc retratar els seus enganys. De moment només us he parlat del Rastro, i així qualsevol diria que és l'única estafa de Madrid. Res més lluny de la realitat, el que passa és que no tinc ni paraula ni regularitat, i havia deixat el tema abandonat en un racó.Reprenent-ho, us parlaré d'una de les meravelles que em toca contemplar un parell de vegades al dia. La Molt Meravellosa Terminal de Facturació de Nuevos Ministerios.
Heus ací una vegada que s'acostaves eleccions. Bé, no ho sé segur, però les obres faraòniques i les eleccions de tota natura acostumen a anar estretament lligades. I al govern de Madrid (suposo que als dos, perquè he vist una foto inaugural amb en Gallardón i l'Aguirre de costat) se li va ocórrer destinar uns quants milionets d'euros a allargar la línia 8 del Metro, que arriba a l'aeroport de Barajas, fins al centre de la ciutat. I ja que hi estaven posats, van pensar que seria una idea magnífica muntar a la mateixa estació de metro una terminal de facturació, de manera que els viatgers podrien arribar a l'estació de metro, facturar les seves maletes i anar fins a l'aeroport en el mateix metro on viatjarien les seves maletes. I no es pot dir que fos precisament una mala idea, no. I heus ací que hi hagueren vots per tothom i tothom fou feliç per sempre més.
O almenys així hauria sigut si les campanyes electorals no acabessin i s'oblidessin una vegada es tenen els vots. I així fou que els mateixos que havien decidit que fer una terminal de facturació al final/inici de la línia 8 no era en realitat una idea tan bona. O que no era prou rentable. O que en realitat potser no donava tants vots com semblava. O que...
Sigui com sigui, pots mesos després de la inauguració, les hostesses de les aerolínies van tornar per on havien vingut. Però les instal·lacions no són precisament fàcils de traslladar, i allà s'han quedat. Les pantalles fins i tot van estar connectades una bona colla de mesos, i fins abans de nadal encara estaven connectats els monitors que informaven de sortides i arribades de vols.
Però res més. Bé, sí, un parell de coses ben meravelloses. Un parell de persones, en realitat. Un parell de persones variables, per ser encara més exactes.
Una, el guarda de seguretat, que no sap ben bé què vigilar i es passa el dia repenjat en algun dels mostradors, mirant el rellotge.
Dues, la persona rere el mostrador d'informació. Sigui home o dona, jove o gran, la seva única feina és dir a la gent que entra cap on queda el metro. O al menys ho era, fins que a una de les preclares ments que ocupen el mostrador se li va ocórrer utilitzar un panell informatiu per ocultar la seva presència just des de l'entrada. No fos cas que els distragués dels mots encreuats un imbècil que no sap llegir els cartells.
Tot plegat em meravella cada dia quan ho he de creuar per arribar a la feina, i em torna a meravellar cada vegada que ho torno a creuar en sentit contrari.
Comportaments i casos significatius d'aquest monumental frau que és Madrid.
