Ahir hi vaig tornar, sí.Ahir vaig tornar a la Puerta del Sol i vaig tornar a contemplar aquella abominació estètica i conceptual que és el Bear & the Madrone. L'Oso y el Madroño. Un dels més enormes orgulls d'aquesta ciutat. Sí. Sí, així, sense vergonya ni res que s'hi assembli. Monument, fins i tot n'hi ha que en diuen. Imagineu. No he sentit mai ningú, ni persona ni mitjà, referir-s'hi amb el nom d'art, i és que suposo que fins i tot els madrilenys tenen un petit sentit del ridícul amagat per alguna banda, entre calamar i calamar.
Sí, n'estic gairebé convençut que n'han de tenir per alguna banda. Fins i tot un poble capaç d'agafar el seu símbol i convertir-lo en la més horrible massa de bronze té el dret al benefici del dubte.
Avui pensava que seria potser no altament probable, però sí altament desitjable, que si mai se'm passés pel cap robar la puta escultura dels collons i vendre'n el metall a pes a uns gitanos d'Alcobendas ningú se n'adonés mai. Segurament això no passaria, ja que massa gent es fotografia al peu d'aquesta aberració, i en algun moment o altre algú veuria que no fa ombra.
Així doncs, davant la dificultat de mantenir l'operació en secret, caldria buscar alternatives. Així doncs proposo, que posats a fer caure en el ridícul els símbols de la ciutat, seria una bona opció utilitzar el molt prodigiós "arte del cambiazo" per canviar l'Oso y el Madroño de bronze per un Calamar Gegant de plàstic rosa comprat a un xino de Chueca.
"Tal que así":
Si hem de destruir símbols aliens, al menys fer-ho amb estil i gràcia.
