Avui ha sigut un dia com qualsevol altre. Ni més divertit, ni més avorrit, ni més interessant, frenètic, estrany, peculiar, irrellevant, memorable, gris, ni més llarg ni més perplexitzant. Avui ha sigut un dia més.Fins ara, que m'he mig obligat a escriure el típic post d'aniversari i me n'he adonat que no tinc res a dir. Crec que és just el mateix que em va passar el dia del primer aniversari, i no sé què pensar-ne, per on agafar-ho o com prendre-m'ho.
Buscant inspiració he continuat amb els aniversaris següents, i el que he trobat m'ha sorprès gratament. En el segon aniversari trobo que vaig aconseguir resumir bastant bé el que era, i continua sent, l'essència d'aquest blog. Un petit escrit que trobo força bonic, i que encara ara m'ha fet somriure (amb una mica de nostàlgia) en veure-hi anomenades la grip hippy de merda o l'Encarnassión.
Més encara m'ha sorprès el post del tercer aniversari. Aquest blog estava en plena crisi existencial, en clara caiguda lliure a un pou sense fons, i així i tot en va sortir el que possiblement sigui el post més sincer que he escrit mai.
Després de voltar per les efemèrides passades, crec que avui no hi puc afegir res. Tot continua igual. Tot continua canviant sense parar. Així ha sigut fins ara i així serà una vegada copiï aquest post del bloc de notes a l'editor del blog. Avui ha sigut un dia com qualsevol altre, un dia com serà molt probablement demà. Jo continuo sent essencialment el mateix que era el dia que em vaig decidir a iniciar a això, i si no he canviat a hores d'ara puc començar a perdre l'esperança de fer-ho mai.
Continuo sense saber com em llevaré demà, si tindré ganes d'escriure coses sense sentit, fer croissants, mirar una pel·lícula, compartir pensaments, obrir-me, riure amb els qui m'envolten, intentar fer veure que escric un conte, buscar fotos impossibles a flickr, o res de l'anterior. Sigui com sigui, al llarg del dia, i com faig sempre, donaré un cop d'ull aquí, em sentiré secretament orgullós del que hi he acumulat i no em sorprendré de trobar-hi més comentaris del que és habitual.
Gràcies per la vostra paciència, la d'ara i la d'aquests quatre anys.
I fins la propera.
