L'any 2008 serà recordat com l'any en què la paraula "boicot" es va veure desposseïda de tota la seva força i significat i va passar a designar una enorme mariconada per nenes amb corbata. Fa un parell d'anys ja es va provar un pla pilot a nivell espanyol per dur a terme aquest desprestigi, quan es va intentar introduir l'accepció "Doncs ara m'enfado i no bec cava, que la sidra és topebona i té més bombolles" a l'entrada del DRAE per "boicot", però com en tantes d'altres coses, fins que no s'hi posen els americans i/o els europeus la cosa no arriba enlloc.
Ara resulta que els xinesos són la mar de dolents perquè reprimeixen una colla de sectaris guais. Apa, poble oprimit d'una secta molona i simpàtica a ulls de l'home blanc, combinació guanyadora. Anem a veure quines opcions ens dóna la història olímpica menys rigorosa per manifestar el nostre descontent amb la situació tibetana.
Montréal, 1976.
Problemàtica: participació de Nova Zelanda, amb postura ambigua dels All Blacks respecte l'apartheid.
Boicot: la majoria de països africans renuncien a participar-hi, amb un total de 28 països.
Moscou, 1980.
Problemàtica: invasió soviètica de l'Afganistan com excusa per una guerra de polles internacional.
Boicot: els Estats Units lideren la retirada de 62 països.
Los Angeles, 1984.
Problemàtica: guerra de polles internacional, sense maquillatge.
Boicot: la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques i 15 països més renuncien a participar-hi.
Doncs bé, resulta que ara tenim:
Beijing, 2008.
Problemàtica: ocupació xinesa del Tibet i polítiques repressives diverses del govern xinès.
Boicot: intents d'apagada de la flama olímpica i suggeriment a instar la presidència de torn de la Unió Europea a estudiar l'adopció d'una postura comuna sobre l'assistència, o no assistència, dels caps d'Estat i de Govern dels països membres a la cerimònia inaugural. Aprovació, amb les esmenes corresponents, d'un text de suport al dalai-lama. Penjada de pancartes i banderes tibetanes.
Estic a l'espera de les manifestacions reclamant que sigui l'esperit olímpic qui venci l'opressió xinesa, buscant un paral·lelisme amb els Jocs del 1936. Em fotré un fart de riure quan cada vegada que un americà o un francès salti més amunt o més lluny que un xinès ens ho venguin com un triomf de la democràcia i un bri d'esperança pel noble poble tibetà.
Senyors i senyores del parlament europeu. Nens i nenes que compreu ampolles d'aigua i banderetes vermelles i blaves. Deixeu ja de protestar com nenes i comenceu-ho a fer com ho fan els budistes de veritat.
