En Pere s’extasiava contemplant durant llargues estones les seves mides, les formes i els colors, que comprenien un ventall aparentment infinit, sota la seva tendra mirada preescolar.
La seva feina preferida era agafar-ne un a l’atzar, amb els ulls clucs, i enganxar-lo en un full en blanc. Llavors, construïa al seu voltant un preciós dibuix format per petites parts de totes les mides, formes i colors, on precisament, tot i la bellesa del conjunt, el realment bell i important a ulls d’en Pere eren les subunitats.
I quan algú li preguntava, amb aquella típica veu falsa, què volia ser de gran, ell sempre responia, ben alt i sense vacil·lar… “Jo de gran enganxaré gumets (de totes les mides, formes i colors) (!!!)”.