Un temple de comunió alcohòlica, centre de trobada i pèrdua, inici i final de tot tipus de relacions. Una font d'incomptables anècdotes juvenils, el descobriment de l'existència del coma etílic, el primer petó i el primer vòmit amb regust de ginebra (no necessàriament en aquest ordre). Som milers qui els devem mitja joventut als concerts de fires, a les "barraques". Però tot allò bo s'acaba. Vaig començar a intuir l'inici del final el passat abril, a Figueres, on el tema estrella de conversa en els retrobaments amb els antics companys va ser la calvície ("Mira-mira-què- m'ha-passat-!" "Ui-!-Això- no-és-res-mira-jo-!"). I tot i que alguna que altra bona borratxera va aconseguir maquillar-ho, el camí semblava perillosament clar, i així els ho vaig fer notar a un grup d'antics companys i bons amics... "Nois, si no anem amb compte ja ens veig a Girona parlant d'hipoteques...". Tothom va riure. Les passades fires de Girona vaig quedar un dia per sopar amb el mateix grup, i una vegada familiaritzat amb els tipus d'interès la pròxima primavera parlarem a Figueres de destins pel viatge de nuvis. O, qui sap, potser del prohibitiu preu dels nínxols...