T'escriuré un conte. Te'l dec, te'l mereixes, és teu, el porto dins, just al costat d'on et porto a tu. Escolliré per tu les més belles paraules de la nostra llengua. Jugaré amb aquestes paraules, i faré que ho facin entre elles, faré que juguin alegrement en un ball ple d'harmoniosa sonoritat. T'escriuré un conte on cada una de les paraules que hi puguis llegir tingui mil significats ocults, on la lectura es realitzi a múltiples nivells. T'escriuré on conte amb les síl·labes comptades, amb un nombre específic de lletres que et transmeti un missatge secret. Modularé la mètrica, controlaré la sonoritat, la cadència de cada una de les frases. Àdhuc jo em fusionaré en aquesta orgia normativa i gramatical.
Escriuré un conte. I serà per tothom, excepte per tu. Perquè rere tanta artificiositat res restarà del que realment has de sentir-me dir.

Mira'm

Mirar-te... jo fa estona que ho faig.

Que bonic, que boniiiiiic!!!!

Nen, m'has fet posar la pell de gallina

No llegiré el teu conte, no me’l deus perquè no és meu. No vull paraules belles, no vull harmoniosa sonoritat, no vull significats ocults ni podria arribar a múltiples nivells. No vull que comptis síl•labes, ni entendré un missatge secret. No vull imaginar-te modulant la mètrica ni controlant la sonoritat de cada frase, i no podria suportar una orgia normativa i gramatical.... Perquè rere tanta artificiositat res quedaria de tu, no seria un conte ni per mi ni pels que estan al teu costat, només pels que mirant per sobre dels teus ulls són capaços d’utilitzar: àdhuc.... per ells seria el conte... per la resta només serien tristes paraules escrupolosament redactades i tan magnificades, que dins només hi restaria un gran buit... Els que estan al teu costat només saben els teus ulls verds transmeten tot el que sents, sense mètrica, sense recursos estilístics, una mirada és suficient.....