Jo de petit sabia (no ho creia ni n’estava convençut, ho sabia!) que Stephen Hawking era un cyborg homicida procedent de l’espai exterior, enviat per una civilització alienígena per tal de fer una primera avaluació del nostre potencial per resistir una propera invasió. Vaig aprofitar les classes de manualitats de tercer de bàsica per fer-me una maqueta seva a escala 1:10, i en les estones lliures em dedicava a jugar, amb els Clics de Playmobil i construccions de Tente, a “Stephen Hawking contra la patrulla espacial”.
Ara, ja adult, començo a entendre que els físics teòrics tenen també una petita personeta al seu interior, i això ha fet canviar la meva consideració vers el geni britànic. Potser en la meva infantesa em vaig precipitar, i la meva tendra imaginació em va fer veure cyborgs homicides alienígenes on no n’hi ha. Per altra banda, millor així, la seva condició d’humà facilitarà sobremanera la meva missió alliberadora del planeta. Potser Stephen Hawking sigui la ment més perversa que ha vist la humanitat des de Gandhi (algun dia us explicaré tot el que sé d’ell), però no té làsers als ulls. El món mai serà seu.

Certament avui dia si no tens làsers als ulls no ets ningú.
Com a molt podras aconseguir ser un físic teòric de molta anomenada que alguns, i només alguns, podran algun dia veure com un cyborg homicida provinent d'algun altre planeta.
La vida és dura, i si neixes sense poders, més.

Aixxò de les noves tecnologies...