Una paraula destrueix el món. Un gest apaga el Sol. Una mirada capgira l’Univers. ( ... ) Una paraula un gest una mirada m’atrapen m’oprimeixen remouen i fan tremolar cada part de mi i no em deixen ni tan sols respirar m’ofego. Una paraula, un gest, una mirada. Opressió, pressió, humitat, dolor.
Somio paraules, somio gestos, somio mirades. Somio somnis. Obro. Els. Ulls. Veig somnis. Veig paraules, veig gestos, veig mirades.
Et veig? O et somio?
No importa. Perquè ja no tinc món, ja no m’il·lumina cap Sol, ja no reconec el meu Univers. ( !!! ) Visc en paraules, paraules il·luminades per gestos, gestos en mirades que ho són tot. Que ho trenquen tot. Ho capgiren tot. Són tot. Tot.
Ets tot? Ets tot.
Tu ets tot, la resta són somnis
T'ofegues en un món de somnis?
i un somriure, què fa un somriure?
:)
i dos?
:) :)
(i mil si cal)
Estic amb tu amic. A mi una nit amb va portar a la màxima felicitat que hagués pogut imaginar i una nit me la va arrencar. M'ofego, em sento morir per dins, només aconsegueixo subsistir somiant somnis. Ho és tot i no ho vaig saber veure fins que era massa tard...