Gota. Gota. Goteja. Gota a gota. S’escolen les hores, els dies, flueixen els mesos, gotegen els anys. La vida mateixa vira a blau, mentre entre llàgrimes agredolces avança l’alfabet. Lletra. Lletra. S’escriu. Lletra a lletra. Les hores esdevenen traços, els dies conformen llaços, els mesos enllacen la grafia dels anys.
M’amago. Fujo. Capgiro les paraules fent-les fluir al meu voltant. Fonent-m’hi. Fent-m’hi. Fent-les. Construint líquides frases primerament vàcues, omplertes pel temps. Buidades pel temps. Cíclicament arrossegades, buides de significat, gota a gota, lletra a lletra. Avançant entre llàgrimes agredolces. Fluint en rius de tinta amarga.
Avançant.
En cicles.
Destruint.
Gota a gota.
El camí.
Refet.
Lletra a lletra.
Mentre es trenca el món en petits fragments. Mentre es trenca el món en els trossos que construiran el proper cicle. Mentre es construeix el món. El nou món. El nostre món. Unes lletres més enllà. ( !!! )

es podrà respirar dins aquest nou món tant líquid?

En aquest món que escrius, no hi ha res constant! Tot és present... res és per sempre.
Oi?