Tinc un secret. Tinc un secret inconfessable. Tinc un secret inconfessable que s’escampa a viva veu. Tinc un secret inconfessable que em crema el pensament, que m’ennuvola la mirada, que em turmenta l’inconscient. Endevinat pels malpensats, ignorat pels miserables, desconegut pels millors amics. Un secret que m’omple, em reconforta, m’il·lumina constantment. Un secret que em buida, m’inquieta, m’entenebra recurrentment.
Tenim un secret. Tenim un secret inconfessable. Tenim un secret que ens dóna vida. Gairebé. Gairebé tanta com ens en treu. Vida, sentiment, esperança, fruïció. Vida, somriures, mirades, sensacions. Una vida secreta. Inconfessable. Que només tu i jo coneixem plenament. Nostra.

Visca els secrets!! (a IKEA en tenen, per compartir?)

i jo que pensava que no tenies secrets per mi....

Ni endevinat ni ignorat...
"la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran."

Algun dia ho sabrem tot?