Definitivament, i si algú encara en tenia algun dubte, les relacions interpersonals (enteses com intercanvis bidireccionals de paquets informatius amb diferents càrregues afectives) són com el modelatge molecular autodidacta. Més complicades del que sembla a simple vista.
No només hi poden intervenir diferents factors propis i comuns als dos elements implicats, sinó que en l’establiment, manteniment i finalització d’aquestes relacions s’hi poden arribar a implicar, en diferents graus, intensitats, sentits i derivacions, terceres, quartes, cinquenes i fins enèsimes parts, amb coneixement, amb intenció, o sense res d’això, amb una total innocència i ignorància. Això, sense tenir en compte les pròpies relacions que poden establir aquestes parts implicades que trobem fora del sistema bidireccional, les quals també l’afecten, establint-se així una complexa xarxa relacional que riu-te’n tu del world-wide-web que ens relaciona ara mateix a tu i a mi.
Tot això per dir que el que un dia és blanc demà semblarà negre, però que en realitat en cap moment escapa d’una infinita i impredictible escala de grisos.
Sóc gris.
Sempre ho he estat.
Jugues?

Definitivament, avui jugo negre... espero que demà sembli blanc (o com a mínim una mica més gris).

O sigui, que les celoses hem de desconfiar fins i tot de factors fora de l'àmbit bidireccional com seria... el color de mitjons del veí?