Malauradament, fa temps que vaig deixar de creure en els Reis. Que vaig deixar d’anar puntualment a les cavalcades. Que vaig deixar d’adormir-me, nerviós, ben entrada la matinada. Que vaig deixar d’obrir els ulls, nerviosos, amb el primer raig de sol del dia de Reis. Fa temps, massa temps, que em va abandonar la il·lusió de demanar desitjos. De desitjar desitjos. D’esperar que es compleixin.
Ja no escric cartes. Ja no envio missatges. Ja no llanço peticions al buit.
Fa temps que vaig deixar de desil·lusionar-me pels desitjos incomplerts. De desesperar-me per les vetlles infructuoses esperant la seva realització. De plorar la meva innocència. De despertar lentament d’un somni imaginat.
Els reis ja no vindran.
Però encara potser podria esperar-los una vegada més.

Podré esperar una vegada més el carbó.
Oh i tant.

I el carbó pot ser molt dolç!!

és que no et van portar la colònia de part de "la tieta"?

catxis els reis... ja no els encarrego res més que em sembla que ja són massa vells i perden memòria... la propera t'ho envio per Seur