Fa ja molt temps, a la tendra edat de catorze anys, vaig prendre consciència que mai arribaria a ser un gran futbolista. Ni tan sols un mediocre jugador de primera divisió, una mena de Lacruz o Raúl Bravo, però més alt i atractiu.
No va ser en adonar-me que portava sis anys jugant i que no havia encara marcat cap gol, ni en veure'm incapaç de donar més de dos tocs seguits a la pilota sense deixar-la botar, ni en preferir quedar-me a casa mirant Bola de Drac a anar a un entrenament en ple mes de Desembre, ni tan sols en no aconseguir trobar plaer visual al fet de dutxar-me amb deu adolescents sudorosos, tot i ser cada un d'aquests motiu més que suficient per abandonar no només el futbol, sinó tot tipus de pràctica esportiva.
De fet, vaig abandonar la meva poc prometedora carrera futbolística sense veure-hi un motiu clar, més enllà que cansava, i volia dedicar tots els esforços del meu temps lliure a la recentment estrenada passió pel tabac i la horitzontalitat. Però fa pocs dies, un dels més grans genis futbolístics dels últims anys em va fer veure la raó per la qual mai podria entrar a formar part de l'Olimp futbolístic. Jo mai podria ser en Zidane.
De Materazzis n'hi ha fins i tot en camps de regional infantil, i la feina de tot aspirant a crack mundial és deixar-se provocar amb l'estil i el glamour justos. En canvi, el Zidane abortat que us escriu, en ser atacat verbalment no podia fer res més que contraatacar de la mateixa manera. Verbalment. Però amb cosideració, sense vulgaritat ni atacs personals, sinó raonant l'estupidesa d'insultar algú que mai abans has vist, i que segurament mai tornaràs a veure. I mentrestant, la pilota passada cap a mi buscant l'espai, perdent-se per la banda.
"Toca't els collons, Zidane", dirà en Materazzi.

Jo ni Zidane ni Materazzi, tu... això de la pilota i els 3 pals mai se m'ha donat gaire bé.
(lo de donar cops de cap tampoc)

Mira, el millor del fubtol son els paios sudorosos anant amunt i avall per una pilota... tu ets millor q tot això :P