La tinc just davant, en un angle d’uns 45º (amb un marge d’error de ±5º, ja que mai se m’han donat massa bé les estimacions de cap tipus de magnitud). Gran. Esmaltada en blanc. Típic. És curiós que no puguin ser de cap altre color. No és que no s’hagi intentat abans mil vegades, entre els horribles setantes i el moderníssim segle XXI, però ha resultat sempre un fracàs. Un tímid però estrepitós fracàs. N’he vist de verdes, blaves i vermelles. Fins i tot grogues. Valent, però amb un resultat indefugiblement hortera, de manera que ho facin com ho facin sempre han d’acabar tornant al blanc. O bé deixar l’esmalt de banda i recobrir l’estructura de xapa inoxidable, però això ja seria una altra cosa. Ara parlem d’esmalt. O no. Parlava de 45º i dificultats de percepció. De marges d’error i unitats. Parlava de com pot ser mirar una nevera Whirlpool de metre vuitanta (amb un marge d’error de ±5cm) des d’una cadira d’escriptori negra amb rodes i respatller. De tradició i sentit estètic, de colors primaris i com n’és de difícil desxifrar-me la lletra quan no hi paro atenció. Quan penso en marges d’error i em surt una ena plana, o quan intento recordar si Whirlpool és Whirpool o Whirlpol i castro les pes. Fixa-t’hi. És una enorme caixa blanca de metre vuitanta (±5cm) per cinquanta (±5cm) per cinquanta (±5cm). Mirant una cosa així, com collons podria fer mala lletra?

antònia font en faria una cançó, d'aquesta columna, pere!
:)