Atenció, molta atenció, perquè res del que diré avui tindrà sentit. Però no em refereixo a una manca de sentit com la provocada per un deliri etílic, sinó a l'altra.
Tot va començar quan me'n vaig adonar que el meu gat era en realitat un gastròpode en estat larvari. Però no n'hi va haver prou amb això, que van haver de seguir els geranis i els ficus. Amb aquests darrers la problemàtica va ser complexa, ja que com seria d'esperar de tot artròpode tropical en fase latent van entrar en conflicte diplomàtic i territorial amb les larves de gastròpode. I en aquestes condicions, avisa els del National Geographic, que vénen fotent-se hòsties amb els de Greenpeace.
(...fuck!)
I en un gir argumental com n'hi ha tants d'altres, la cervesa al fons d'una ampolla alimenta un fong híbrid que escriu els millors haikus al nord d'Argèlia, tot i que la manca d'una promoció com cal l'ha condemnat sempre a un seguiment marginal. Quan torni en forma de zombi antropòfag tot serà diferent, com a mínim sortirà al Telenotícies Vespre, i en Ramon Pellicer alarmarà la ciutadania com només un gastròpode en estat larvari sap i pot fer-ho.
...i així fou com en Ramonpellicer aprengué a miolar.

Gràcies per avisar...