Ho trobo pràcticament impossible, i del tot increïble, però ahir em va semblar descobrir que en realitat no sóc un puto vago apàtic, ni tampoc un analfabet funcional de merda, incapaç de desenvolupar una idea de manera coherent sobre un paper.
No.
No. El que em passa és que sóc un perfeccionista ultraexigent.
Un perfeccionista frustrat, val a dir.
Així doncs, la incapacitat comunicativa i creativa que m'assola tindria la seva causa i raó de ser en el fet que no em sento disposat a parir un fill tarat, totes i cada una de les meves creacions (sense limitar això al/s blog/s, i estenent-ho no només a la resta d'aficions, sinó també a feina i relacions socials) han d'envoltar-se d'una aura de perfecció suficient com per fer-me'n sentir orgullós.
I crec que tinc por.
Realment, si el meu problema així general fos aquest crec que em sorprendria bastant. Mai m'hi havia considerat, més aviat al contrari, i quan algú m'havia tractat de perfeccionista havia fet sempre poc menys que riure-me'n.
Continuaré investigant.

Ets un Perfeccionista Perfecte!