27 de abril 2006
Sobre la fe
Ahir em vaig parir una migdiada digna d’una princesa, una d’aquelles migdiades que fan feliç només de pensar-hi, una d’aquelles migdiades de plaer indescriptible, una d’aquelles migdiades que fan creure que val la pena existir perquè de cop tot és perfecte: els llençols són suaus, els coixins tous, la temperatura adequada, els somnis dolços...
L’únic problema era que ahir no tenia temps de fer migdiada, a les cinc havia quedat i abans d’anar a la cita havia de fer un munt de coses.
Quan em vaig despertar vaig dir (bé, de fet ho vaig pensar fort): si són dos quarts de tres és que Déu existeix, és bo i m’ha donat temps per continuar dormint o bé per llevar-me i fer feina.
Malauradament eren les quatre.
És curiós com noranta insignificants minuts poden destruir un principi de fe, però de fet i en el fons me n’alegro, quina feinada que seria ara fer-me catòlica a les meves velleses!
26 de abril 2006
#10 La llengua
L’aïllament lingüístic ha començat a afectar-me bastant; per un cantó em comunico en italià com si fos tarada, les meves companyes de pis ja estan més que fartes de sentir sempre la maleïda pregunta ‘come si dice?’, que deu haver sortit de la meva boca almenys un milió de vegades. Això si, he de reconèixer que en el temps que porto aquí he après molt més italià que en els dos anys i mig de carrera (de filologia italiana, que té collons l’assunto!).
Continuar llegint "#10 La llengua" »
24 de abril 2006
Portes
Així és com recordo els sorolls de les portes de casa meva:
La porta de l’habitació den Xavi fa rec-rec-rec puf!
La porta de la cuina fa xuuuup!
La porta de la galeria fa un fort i sonor craank!
La porta de l’habitació den Daniel fa crompaang!
La porta del lavabo dels nens fa freeeg!
La porta del lavabo de les nenes fa un agudíssim nyiiiiic!
La porta de la meva habitació, la corredissa, fa nanenananapregnananapreg!
La porta de la terrassa fa vuuuuuuuuuum!
Les portes de l’armari den Jordi fan prum-prum!
La porta de l’entrada fa clinc-clinc-clinc!
D’aquí a uns mesos, quan torni a sentir aquest clinc-clinc-clinc, hauré de reprimir-me alguna llàgrima...
23 de abril 2006
#22 Sant Jordi
Llibre:
Pasquali, Giorgio
‘Storia della tradizione e critica del testo’
Casa editrice Le lettere
32€
558 pàgines
Té una pinta d’apassionant aquest llibre que només de veure la tapa ja badallo...
Rosa:
Aquest any no tindré rosa perquè aquí a Itàlia això del Sant Jordi no se celebra o sigui que després d’esmorzar i rentar els plats he agafat una tira de paper, un retolador verd i un de vermell i me n’he dibuixat una. Amb això m’hauré d’acontentar.
Feliç diada a tothom!
22 de abril 2006
#7 La convivència
La Silvia s’està vestint i jo llegeixo un còmic a la meva habitació, en definitiva cadascuna fent, com es diu aquí, ‘i cazzi suoi’ quan sentim un crit histèric que suplica socors des de l’habitació de la Carmelita. Un borinot negre com el sutge i de la mida d’un avió transatlàntic vola tranquil pel sostre com si fos el rei de la primavera. La Carmelita no pot parar de cridar, li deu fer força por aquest animal i no m’estranya (a mi que no em diguin que a una bèstia d’aquesta mida se’l pot anomenar insecte). L’ataquem frontalment amb insecticida, una tàctica que resulta ridícula perquè aquesta mena d’àliga resta impassible, com si li tiréssim colònia, de fet crec que tindríem més possibilitats de matar-lo a pedrades, ves. Al final, per sort, se’n va tot sol per la finestra.
Continuar llegint "#7 La convivència" »
20 de abril 2006
Melmelada
Hi ha una frase feta que no he entès mai, no és que sigui l’única que no entenc, però realment aquesta, cada vegada que la sento, em desconcerta, tan simple com és i no sóc capaç de trobar-li el sentit:
‘En el pot petit s’hi desa la bona melmelada’
Vol dir que les persones de mida petita són més bona gent que les de mida gran?
Que els llibres de butxaca són millors que els de tapa dura?
Que les cançons de dos minuts són més emotives que les operes de tres hores?
Que una vida curta ha de ser més intensa que una vida llarga?
Que els portàtils són més còmodes que els ordinadors de taula?
Que les frases fetes (o locucions) breus són menys estúpides que les llargues?
O senzillament vol dir que la melmelada que està en pots petis és més bona que la que es guarda en pots grans?
19 de abril 2006
#21 Primavera
Pel matí em desperto amb mil ratlletes de llum ataronjada que s’escolen entre la persiana.
Obro la finestra i miro el riu tot verd.
El sol brilla i es reflexa a les fulles lluents dels arbres.
Els ocells i els insectes no paren de cantar en tot el dia.
La pluja ara és calenta, cauen unes gotes grosses com caniques que reboten alegrement pel terra.
I aquesta olor de terra i verdura que m’omple els pulmons d’alegria...
Hi ha uns arbres que deixen anar unes flors de color blanc que volen amb el vent, tot el cel i l’aire s’omplen de milers de puntents blancs que van a arreu on el vent s’escola, ben bé sembla que nevi.
Cap al tard el sol és vermell carmesí.
I després ve la lluna, no blanca, sinó groga.
Així és la primavera aquí, enamoradora, en fi.
18 de abril 2006
#6 Plats nous que he menjat des que estic aquí
- Pizza sense tomàquet, l’anomenen ‘bianca’ per diferenciar-la de la ‘rossa’ que és la que sí que en porta. Bona.
- Pasta amb una picada de nous, pinyons, julivert i oli d’oliva. Les nous han d’estar pelades perquè la pell fa que siguin aspres, i pelar-les és tan fàcil com pelar pipes amb els dits i aconseguir que quedin senceres. Diria que abans s’han de bullir o remullar o alguna cosa així per que la pell quedi una mica més desenganxada. Bona.
Continuar llegint "#6 Plats nous que he menjat des que estic aquí" »
17 de abril 2006
#5 Les companyes de pis
M’agraden aquestes noies:
Continuar llegint "#5 Les companyes de pis" »
15 de abril 2006
Ucellini Ucellaci
No m’agraden les aus, sempre m’han fet fàstic. Tot animal amb plomes em repugna extremadament. Només hi ha dues excepcions: els aneguets petits (que els trobo bufons per una qüestió d’estúpids records d’infantesa) i les aus rapinyaires (perquè converteixen els ratolins i els pardalets bonics i adorables en egagròpiles, que són una mena de caques que es vomiten, i són, òbviament, un dels grans miracles de la mare natura).
Continuar llegint "Ucellini Ucellaci" »
14 de abril 2006
#4 El pis
M’agrada aquest pis. És cert que està al cinquè xumino (d’això se’n diu calc lingüístic), i que cau una mica a trossos, però m’agrada. La cuina/menjador és petita però pràctica, el sofà és incomodíssim però hi ha la taula més maca que he vist en tota la meva vida. El passadís està ple de trastos (entre ells un mirall retrovisor de carrer) però no les culpo, jo també n’hi tindria. El lavabo sembla petit però s’ha de tenir en compte que l’utilitzen quatre noies.
Continuar llegint "#4 El pis" »
13 de abril 2006
#18 Foc!
La innocent olor de cremat que sentia ahir ha resultat venir de la xemeneia de la casa del costat. Aquesta tarda d’aquesta xemeneia han començat a sortir unes grans flamarades i ha començat l’espectacle.
Continuar llegint "#18 Foc!" »
#17
Asseguda a la voreta del llit
miro tristament el riu per la finestra.
Deixo que el fred em penetri.
I respiro fort,
sento olor de cremat.
I penso entre tremolines:
‘No podria estar en un lloc millor,
no podria viure en una ciutat millor,
potser fins i tot em sabrà greu marxar.’
12 de abril 2006
#20 Visita
Dijous vaig estar tot el dia nerviosa, no tenia clar a quina hora arribava i tenia por que es perdés, que no sabés arribar a Florència des de Pisa, que no aconseguís trucar-me, que jo no la pogués localitzar, que li passés qualsevol cosa dolenta, i és que és una noia tan innocent...
Continuar llegint "#20 Visita" »
8 de abril 2006
#16 Mimosa
Vuit de març del 2006:
Avui fa un mes que visc a Florència. Sincerament, no em ve de gust fer una valoració general de com ha anat perquè, si la fes, provablement em deprimiria. Potser les coses no estan sortint tan bé com voldria, però potser és que no m’ho miro amb prou bons ulls. La qüestió és que crec que deixarem la valoració per més endavant i comentarem el dia.
Continuar llegint "#16 Mimosa" »
7 de abril 2006
#15 Calamarsa
07/03/2006:
Intento tolerar el fred glacial que em té tot el dia enganxada als kleenex.
Provo d’aguantar el vent que em deixa el cap com una escarola.
Puc suportar els núvols i el paisatge sempre gris que deprimeixen a tothom.
M’esforço per acceptar la pluja diària que m’ha convertit en una monja de clausura.
Començo a fer-me a la idea que a l’estiu la calor serà insofrible.
Però que caigui pedra grossa com cigrons (d’aquella que cau tan forta que te’ls posa per corbata) i al cap de cinc minuts faci un sol que enamora i que tot ho il·lumina perquè, deu minuts després, torni a ploure a bots i barrals...
Sincerament, crec que el temps que fa en aquest poble avui ha acabat amb la meva paciència.
6 de abril 2006
#14 Perduts
Ahir, sis de març del 2006, em vaig despertar amb el sol a la cara. I vaig somriure contenta de saber que no plouria, tot i que m’havia tornat a adormir i havia tornat a fer tard per anar a classe. Vaig pensar que em passaria el dia passejant, ja tocava una mica de sol després de dues setmanes de pluja diària! Vaig sortir tota alegre de casa després de dinar amb la intenció de passejar pel centre fins a les cinc, hora en què en teoria tenia classe. Però només posar els peus al carrer un fred glacial em va deixar garratibada. Uns metres més enllà, quan vaig intentar travessar el pont el vent se m’emportava amb tanta força que no vaig gosar creuar el riu i vaig anar per la meva riba fins al Ponte Vechio, que està mínimament tapat, però que em queda una mica fora de ruta.
Continuar llegint "#14 Perduts" »
4 de abril 2006
#12 Pols
Avui és un dia gris. Plou. Fa una setmana que plou cada dia. Aquesta setmana ha estat gris. Maleeixo el febrer. I jo no tinc ganes de fer res, només de dormir i de submergir-me en la lectura d’algun llibre per passar l’estona quan no dormo. Hivernar. Sí, és això el que faig, hivernar. Sempre ho he fet, he hivernat tota la meva vida, fos l’estació de l’any que fos.
Continuar llegint "#12 Pols" »
#3 Impressions del segon i el tercer dies
- Quina gràcia, ahir abans d’anar a dormir vaig acabar-me un còmic, ‘tank girl’, la protagonista del qual és una noia prima i amb el cap rapat, avui em llevo i a la llitera de sobre hi ha una noia prima i amb el cap rapat. Tank girl existeix.
Continuar llegint "#3 Impressions del segon i el tercer dies" »
3 de abril 2006
#2 El primer dia
És dimecres, vuit de febrer del 2006. Mai el temps havia passat tan a poc a poc. Em llevo a les cinc i em vesteixo, agafo les maletes i baixo a buscar el taxi que m’espera, sembla una eternitat i en realitat no ha passat ni mitja hora. El taxi passa per la gran via, miro la meva facultat, no la veuré en mesos i, de fet, m’és igual. Un cop a l’estació del Nord el temps recupera el seu ritme natural. Pujo a l’autobús que em portarà a l’aeroport de Girona. Sona un programa de ràdio on un home no parla massa bé de Catalunya, jo penso “Sí que van del pal aquesta gent! No haurien de deixar emetre un programa així, estan dient mentides”. Al cap d’una estona diuen “Estais escuchando ‘La Mañana’ de la COPE”, clar, ara ho entenc tot. Deixo d’escoltar i m’adormo.
Continuar llegint "#2 El primer dia" »
#1 Abans de marxar
Com explicar l’agonia dels deu dies abans de marxar? Jo no en tenia pas de ganes de marxar, de fet, vaig arribar a un punt en el què ni tan sols entenia perquè ho feia. No, no volia marxar. Tenia tantíssimes coses per fer i tan poques ganes de fer-les: burocràcia diversa, sopars de comiat, anar al dentista, buidar l’habitació, traslladar coses, les maletes i encara em faltava un examen per acabar. Els primers dies no vaig ser capaç de fer res, somicava per tots els racons sense saber perquè, sortia al carrer per no estar a casa i llavors me n’adonava que no tenia cap encàrrec per fer, i que feia fred, i tornava a pujar. No eren nervis ni era por, era angoixa; aquella mena d’opressió al pit que es té a vegades sense saber-ne ben bé el perquè. Suposo que el perquè el sabia, però no el volia admetre: a mi m’agradava Barcelona, estava bé a casa meva, passava per una d’aquelles fases meravelloses en les quals estàs bé amb gairebé tothom i, senzillament, no ho volia deixar enrere per anar a un lloc on no coneixia a ningú, i a l’estranger. Vull dir que tenia por de deixar les coses i la gent que coneixia i que m’estimava, tenia por de trobar-les a faltar. Això si, no tenia gens de por de marxar, no em feia il·lusió ni em venia de gust fer-ho, però por tampoc en tenia; perquè fet i fet, em deia, era poc provable que sorgís algun problema que jo no estigués capacitada per resoldre, no sóc pas cap bleda jo.
L’últim dia va ser un no parar, pràcticament no vaig menjar res. I no recordo massa més coses, és possible que l’estrès provoqui amnèsia? Vés a saber!
2 de abril 2006
Post # 1
Bé, mmm...
No sé massa com començar...
Però en tinc ganes!
I un bon motiu: intentar escriure un diari d’erasmus.
(Tot i que la paraula ‘erasmus’ no m’agrada i fa lleig posar-la al primer post)
I també tinc temps i alguna idea i una mica d’internet.
Només demano paciència, amb el temps ho sabré fer millor.