#14 Perduts
Ahir, sis de març del 2006, em vaig despertar amb el sol a la cara. I vaig somriure contenta de saber que no plouria, tot i que m’havia tornat a adormir i havia tornat a fer tard per anar a classe. Vaig pensar que em passaria el dia passejant, ja tocava una mica de sol després de dues setmanes de pluja diària! Vaig sortir tota alegre de casa després de dinar amb la intenció de passejar pel centre fins a les cinc, hora en què en teoria tenia classe. Però només posar els peus al carrer un fred glacial em va deixar garratibada. Uns metres més enllà, quan vaig intentar travessar el pont el vent se m’emportava amb tanta força que no vaig gosar creuar el riu i vaig anar per la meva riba fins al Ponte Vechio, que està mínimament tapat, però que em queda una mica fora de ruta.
A les cinc, com era d’esperar després de no aparèixer durant tres setmanes, el professor no es va presentar i un company de classe em va dir que un amic li havia dit que li semblava que el professor estava malalt i que era possible que no tornés en tot el semestre i que potser (només potser) una companya del departament vindria algun dia a substituir-lo. Certament, en aquesta facultat no deixaran de sorprendre’m.
Al vespre va succeir la tragèdia. Estàvem fent pizza (bé, elles feien pizza i jo intentava aprendre com es feia) i, de cop i sense avisar, a la tele van posar ‘LOST’ 1X01. He sigut addicta a moltes coses, però mai havia sentit un mono com aquest, i és que una imatge val més que mil paraules i tots els esforços que havia fet durant aquest mes per oblidar-me d’aquesta maleïda sèrie (i de tots els capítols que no havia pogut veure per no tenir internet) ara no valien per res. No estava segura de si el volia veure amb desesperació o si veure’l m’estava fent patir massa. Per sort la meva companya de pis es va compadir de mi i va canviar de canal.
Que dur que és ser teleaddicta i com n’era de feliç a Barcelona sense televisor! I maleït sigui el dia en que em vas venir, Jordi, i em vas dir que volies que mirés el primer capítol d’una sèrie que, asseguraves, era boníssima. Ara ja no puc pensar en cap altra cosa.